Els veïns del C/ Quisap

• Títol: Els veïns del C/ Quisap
• Autor i il·lustrador: Cristina Zafra
• Editorial: Comanegra
• Edat recomanada: a partir de 6 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Puntuació lectors bloc:
• Categories: valors, solidaritat, convivència

Els veïns del C/Quisap és un llibre il·lustrat ple de personatges estrambòtics, cadascun d'ells amb un problema terrible i espantós. Sort que sempre hi ha un veí disposat a donar-li un cop de mà. Amb ells els nens i nenes descobriran la solidaritat i com tots tenim sempre la clau per ajudar algú que ho necessita. Un crit a la generositat i a la convivència.

La protagonista del llibre ens explica que al costat de casa seva només hi queda un solar buit on de vegades porta a passejar el seu gos, però ahir, quan va anar al solar, li va passar una cosa increïble...."Al mateix lloc que el dia abans era buit, ara s'hi aixecava un edifici ben estrany. Com era possible?". 

La nena es queda tan parada, que no s'adona que és al mig del carrer i una furgoneta està a punt d'atropellar-la! Aquí s'hauria acabat la història si no fos perquè els nous veïns sempre estan disposats a ajudar a qui ho necessiti. La nena és tirada cap amunt pel veí del 1er 1a, el senyor Pägueiras, que en comptes de mans té paraigües!

La nena queda d'allò més sorpresa: "P, pe, però vostè deu poder fer coses molt divertides amb unes... paraigua-mans!"

El senyor Pägueiras, reconeix que no està malament tenir paraigües en lloc de mans, però que té un problema terrible i espantós: "Quan em pica l'esquena i no em puc gratar!".

Per sort, la senyora Salmmin, del 1er 2a, sempre li dóna un cop de mans quan té picor, doncs ella en té més de mil, de mans! Però ella també en té un de problema: imagina't per tallar les més de cinc mil ungles que té!

Per sort, les germanes Rosseti, del 2on 1a, li poden fer la manicura en un moment, doncs tenen tisores en lloc de cames. Però, és clar; això també té els seus inconvenients: "que quan dormen estripen els llençols"... cada nit el mateix!

Per sort, el senyor Trasés, del 2on 2a, és mig home mig màquina de cosir, un gran sastre que arregla tots els llençols en un tancar i obrir d'ulls. Però el seu pis té poca llum i quan es fa fosc no s'hi veu i ho cus tot al revés.

Per sort, la senyora Tomebba, li pot donar un cop de mà, doncs és mig dona mig làmpara. És una dona molt lluminosa, però com tots, té un problema terrible i espantós: "quan porta molta estona fent llum, comença a posar-se incandescent, li surt fum del cap....".

Per sort, la noia del 3er 3a, la Torvindela, té un ventilador al cap i la refreda en un moment. Però, és clar, "amb tant d'aire sempre està refredada, la pobra!"

"I com s'ho fa...?" es pregunta la nena. 

Resulta que encara no hi ha ningú que la pugui ajudar. Però aquella mateixa nit faran una reunió de veïns per veure com poden arreglar el seu problema.

La nena torna a casa i es passa tota la nit pensant què pot fer ella per ajudar als nou veïns, fins que troba la solució! Al matí corre a parlar amb el senyor Pägueiras, però en arribar-hi...

Segur que aquest llibre agradarà a grans i petits, doncs és entretingut alhora que ens ensenya alguna cosa més: tots som diferents, tots tenim virtuts i també alguna mancança, tots tenim alguna cosa especial que podem fer servir per ajudar als altres i tots necessitem ajuda alguna vegada. Les il·lustracions us atraparan i els personatges, tan estranys i divertits, no us deixaran anar fins al final.

Us deixo algunes RECOMANACIONS per FOMENTAR la SOLIDARITAT dels més petits:

- Els experts creuen que els valors són com hàbits que es van interioritzant de forma inconscient en el nucli familiar. Els nens i nenes aprenen per imitació, és a dir, pel que veuen que fem més que pel que diem. Així doncs, la millor manera de fomentar en ells la solidaritat és practicar amb l'exemple i fer que ells participin de forma activa en el procés. Expliquem-los que hi ha una campanya per donar aliments a qui no en té, deixem que escollin del rebost o la botiga el que donarem, ho posin a la bossa i la portin ells fins al lloc de recollida. O que triïn la roba que ja els hi va petita o les joguines que no utilitzen. 

-  També és important fomentar l'empatia, ja que si el nen o nena es posa en el lloc de l'altre,  entendrà millor perquè és important la seva ajuda. Despertem la seva preocupació pels altres invitant el nen o nena a trucar a l'amic o familiar que està malalt, a ajudar als més petits a pujar les escales o a portar la maleta de l'escola,...

- Els jocs cooperatius van molt bé per fomentar la solidaritat, ja que afavoreixen la col·laboració entre els participants, que en lloc de competir, s'ajuden per guanyar. En aquests jocs només hi ha un equip, tots juguen junts, per tant, l'objectiu no és competir per guanyar a l'altre, sinó col·laborar per vèncer tots a un element extern, superar un desafiament o assolir un objectiu comú. Aquí podeu trobar una llista de jocs cooperatius.   

Junts podem!

• Títol: Junts podem!
• Autor i il·lustrador: Nicholas Oldland
• Editorial: Símbols Editors
• Edat recomanada: a partir de 5 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 8
• Categories: valors, treball en equip

Avui us porto un llibre ideal per ensenyar als nens i nenes la importància del treball en equip. Juntament amb els tres protagonistes de la història els petits descobriran que quan diferents nens o nenes tenen una mateixa fita, el treball en equip consisteix en com col·laborar junts per obtenir l'objectiu comú.

"Una vegada hi havia un castor, un ós i un ant que eren molt amics, però sempre que volien fer alguna cosa no es posaven mai d'acord". 

Un dia van decidir anar fer un tomb amb canoa i, com us podeu imaginar, es discutien per tot i cadascú anava a la seva. Per exemple, tots tres volien dur el timó, així que es van asseure tots a popa. "Amb tant de pes al darrere, la canoa va bolcar i van acabar a l'aigua". 

Després va resultar que tots volien remar per babord i ningú per estribord. "Com que tots remaven per la mateixa banda, es movien en cercle". Sort que aviat es van cansar i van començar a alternar un costat amb l'altre. I quan avançaven en línia recta, es van topar amb la presa d'un castor  i, és clar, "tots tenien idees diferents de com havien de creuar la presa". 

Superat l'obstacle, els amics remaven a bon ritme. Semblava que ja anaven bé i inclús s'estaven divertint. "Però no van trigar gaire a posar-se a discutir de nou". Amb tanta discussió, no es van adonar que s'acostaven a uns ràpids salvatges!! Ja era massa tard, l'ós, l'ant i el castor gairebé s'ofeguen.

Al final van anar a parar sobre una roca al mig del riu i, au, es van discutir fins que es va fer de nit! Sort que al matí "es van adonar que si volien arribar a casa sans i estalvis, havien de treballar en equip"..."els ràpids eren terribles, però amb la força de l'ós, la seguretat de l'ant i la saviesa del castor, se'n van sortir".

Al final fins i tot es van posar d'acord i van treballar plegats per reparar la canoa, pescar i fer el dinar. 

"Després de mirar-se una bona estona els ràpids embravits, van dir-se: "I si tornem caminant'". I tots tres hi van estar d'acord".

Aquest llibre em va sorprendre perquè, tot i la seva senzillesa, amaga molt missatges importants: si tots anem a la nostra, no arribarem enlloc; si no ens posem mai d'acord i només fem que discutir, no només no arribarem enlloc, sinó que les coses es poden complicar molt; en canvi, si ens ajuntem, aprofitem les qualitats de cadascú i anem tots a una, podem superar qualsevol obstacle, per gran que sigui. Cal ser solidaris, pacients i respectuosos amb els altres.

Nicholas Oldland és l'autor i l'il·lustrador d'aquest conte. Abans de començar en el món de la literatura infantil va ser director creatiu i propietari de la companyia de roba Hatley, més concretament va estar deu anys il·lustrant pijames infantils.  Nicholas sempre havia volgut escriure un llibre que els nens poguessin endur-se al llit i que fos el complement ideal als seus pijames. I al final ho va aconseguir. El llibre que us he portat avui, no va ser el seu primer, ni tampoc l'últim. Té quatre títols més traduïts al català:

- L'ós que abraçava als arbres
- El castor estressat
- L'ant a qui deien Ni-Ni
- El compte enrere dels dinosaures

Us deixo algunes RECOMANACIONS per treure el màxim profit al llibre:

- Si voleu que els vostres fills o filles sàpiguen treballar en equip, el millor és ensenyar-los des de petits. I com que els nens i nenes aprenen bàsicament jugant, el millor són els jocs de taula, ja que ofereixen la possibilitat de formar valors com la solidaritat i el respecte, així com aprendre a compartir i tolerar. Evidentment, el joc canviarà molt en funció de l'edat, així com el que podem esperar del nen o nena:

Amb 2 i 3 anys: en aquest moment qualsevol joc de taula ens servirà, el més important és que aprenguin que hi ha regles que s'han de complir i un torn que cal respectar. D'aquesta manera, posem les bases perquè en un futur siguin pacients i respectuosos amb els altres i amb les normes del joc en equip.

A partir del 4 anys: fins ara els petits no tenien en compte si guanyaven o perdien, només si es divertien. A partir d'ara, neix en ells la competència i la rivalitat, per això, els jocs de taula  ens serviran per ensenyar-los a superar la frustració quan no aconsegueixen el que volen. És un bon moment per fer-los entendre que cal un esforç personal per arribar als nostres objectius i que cal acceptar les habilitats i debilitats pròpies, doncs no tots podem destacar en tot. Aquí és clau l'actitud dels pares. Amb tot, també estaran aprenent valors que els serviran en un futur per poder treballar en equip.

- A partir dels tres anys, qualsevol activitat ludicodeportiva en equip serà una bona opció per fomentar el treball en equip: futbol, bàsquet, hockey, ...

- Des de casa, qualsevol joc de taula es pot tornar un joc en equip si es fan grups per jugar. Recordem no fomentar la competència ni la rivalitat entre equips, sinó la col·laboració i l'esforç entre els membres d'un mateix equip.  També hi ha jocs pròpiament d'equip fàcils de fer a casa, com les curses de relleus, la recerca del tresor (cada equip amaga un objecte, guanya l'equip que troba primer l'objecte contrari), capturar la bandera, etc.

- Els trencaclosques són un bon joc per fer veure als petits que si ajuntem les nostres forces i habilitats és més fàcil assolir objectius. Donem al nen un trencaclosques una mica per sobre de les seves capacitats i fem-lo junts, s'adonarà de la importància i utilitat del  treball en equip.

Petits!Grans!Llibres!

"Llegir, pensar, sentir....i emocionar-se"

Avui no us porto un llibre...us en porto molts...més de 2.000 llibres en 5 llengües diferents, marató de contes cada 30 minuts i més de 40 activitats i concerts pensats per tota la família.

Podeu trobar tot això, i molt més, del 14 al 19 d'octubre al Museu Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Petits!Grans!Llibres! és el 5è Festival Cultural de la Infància creat i organitzat per l'Institut de la Infància amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Durant tot el cap de setmana, l'extensa programació familiar ens farà viure experiències i emocions que estimulen i potencien els vincles entre pares i fills mitjançant els llibres. De la mà de la literatura, la música i l'art, els adults podran acostar-se a l'univers dels infants i viceversa. 

És un esdeveniment únic per la seva creativitat, innovació i qualitat de continguts, on els llibres surten de les estanteries per anar a buscar el públic i oferir-li l'oportunitat de dialogar i reflexionar.

Tot això tindrà lloc en el claustre del Monestir de Sant Cugat, on un equip d'arquitectes ha creat un espai màgic, "El Bosc del Llibres", que convida als visitants a sentir-se com a dins d'un conte. Un escenari incomparable on relaxar-se i gaudir del plaer de la lectura.

Aquí podeu trobar el programa complet d'activitats familiars que es faran el cap de setmana, veureu que hi ha concerts, tallers, titelles, conta-contes,... A més entre activitats hi haurà música de fons en directe i diferents personatges literaris es passejaran pel tot el claustre explicant contes en petits grups.

Us deixo una mica d'informació pràctica:



Horari obertura: Dissabte 18 i diumenge 19 d'octubre d'11 a 19h, no tanca al migdia.



On: Al Museu Monestir de Sant Cugat, clica aquí per arribar.



Preus:

• 
Adult/nen: 7€

• Familía 4 integrants: 24€

• Familía nombrosa: 24€
• 
Infant de 0-3 anys: gratuït

• Socis del Club Super3: gratuït

Venda d'entrades:


• Anticipades amb un 10% de descompte a Petit BCN

• A les taquilles del Festival el mateix dia.



Més informació a: http://www.institutdelainfancia.org


Quina RÀBIA de joc!

Avui us porto un llibre que pertany a la col·lecció Toni i Tina, de l'editorial Castellnou amb la col·laboració de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Aprendre a gestionar les emocions és un dels reptes més importants per al desenvolupament dels infants. Mitjançant històries divertides i quotidianes, la col·lecció Toni i Tina vol ajudar els nens i nenes a identificar les seves pròpies emocions, parlar-ne i afrontar-les. Una bona eina per a l'aprenentatge social i emocional dels més petits, que es complementa amb propostes per generar el diàleg, jocs i unes orientacions per a l'adult.

• Títol: Quina ràbia de joc! 
• Autora i il·lustrador: Meritxell Martí i Xavier Salomó 
• Editorial: Castellnou 
• Edat recomanada: a partir de 3 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 8
• Categories: emocions, ràbia, frustració, amistat

El Toni i la Tina són molt bons amics, viuen al bosc i s'ho passen d'alló més bé compartint jocs, excursions i aventures. Però, com tothom, a vegades estan contents i a vegades no tant. També s'enfaden, tenen por o estan nerviosos. Sort que es tenen l'un a l'altre per ajudar-se, compartir els seus sentiments, trobar solucions als seus problemes o el que faci falta.

En la història d'avui, els dos amics estan passant una tarda divertida compartint jocs de taula. Però de sobte, sembla que la Tina ja no s'ho passa tan bé, les coses no li surten com ella voldria, doncs porta unes quantes partides sense guanyar. Quan perd al dòmino, la Tina agafa una bona enrabiada, crida empipada i llença les fitxes enlaire.

"- Au va, no t'enfadis.  Juguem a una altra cosa- diu el Toni""- No vull!-crida la Tina i es gira d'esquena fent morros".

Al Toni no li ha agradat gens el que ha fet la seva amiga. Així no es pot jugar! A ell també li han passat les ganes de jugar. Decideix anar a llegir un llibre i resulta que és d'un gos a qui també li costa gestionar la seva frustració. "Llavors mira la Tina, que està asseguda amb el cap cot"..."-Vols llegir aquest conte?...- Mmmm D'acord -  Ja no fa cara d'enrabiada".

Després de llegir el llibre la Tina s'adona que el que ha fet no està bé. "Suposo que no es pot guanyar sempre..." reflexiona. "Em sap greu haver-me enfadat" reconeix. 

La Tina vol tornar a jugar, però el Toni té por del que pot passar si la Tina perd. Sort que se n'empesca una de bona perquè això no torni a passar... Se'n sortiran aquesta vegada? A continuació trobareu en el llibre dues pàgines molt interessants:                                                             - La primera amb tres jocs: els dos primers per identificar emocions i el tercer per veure quines coses ens poden servir i quines no quan necessitem calmar la nostra ràbia.

- I la segona, amb una sèrie d'orientacions per familiars i educadors sobre què és la frustració i com es manifesta; com podem ajudar als infants a detectar-la i com podem ajudar-los a controlar-la i superar-la. La podeu trobar completa en aquest pdf.

Us deixo algunes RECOMANACIONS per treure el màxim profit al llibre:                                     - Quan estigueu a la pàgina de jocs, pregunteu al nen o nena que el calma quan està enrabiat. És molt possible que no tingui una resposta, ajudem-los a trobar-la: pot ser sortir a fora i observar les formigues, com l'autora del llibre, o dibuixar, com l'il·lustrador. Apliquem-ho el pròxim cop que una situació de frustració porti el nen o nena a una reacció d'ira.
Amb algun exemple propi ("un dia quan era petit, em va passar...i em vaig sentir..."), els podem recordar que és normal tenir aquests sentiments, tots ens enrabiem, sentim ira o tristesa davant situacions molt diverses. El que ha d'aprendre el nen o nena és a gestionar el sentiment, per donar-ne una resposta correcta.                                                        

- Per treballar les emocions en general podem posar-nos amb el nen o nena davant d'un mirall i fer cares que expressin diferents emocions: d'enfadat, de trist, de content,...
- Després, si us agrada la fotografia i els jocs de taula, podeu fer el vostre propi joc amb la manualitat Memori d'emocions. - Podeu trobar un retallable per acolorir de la Tina i el Toni aquí.                                                  - Podeu trobar un mòbil per acolorir de la Tina i el Toni aquí.                                                        - Amb els llibres de la col·lecció La gelosia ve...i se'n va i Àdeu, tristesa!, opcionalment podeu adquirir un ninot del Toni i la Tina, respectivament. Amb ells podreu treatralitzar les històries dels dos amics. Això sol agradar molt als nens i nenes i fa que mantinguin més l'atenció en el llibre.                                                 
                                                             

Manualitats: memori d'emocions

Avui us porto una manualitat molt simple però que agradarà a tota la família. A més, amb ella podreu treballar les emocions dels més petits, aprendran a diferenciar-les i a posar-li nom. També treballarem la memòria i la capacitat de concentració.

Ens hem inspirat en el llibre "El monstre de colors" per fer aquesta manualitat infantil. Es tracta del joc de taula MEMORI, ja sabeu, hi ha vàries fitxes amb diferents motius (un dibuix o, en el nostre cas, una fotografia), es posen cap per avall i l'objectiu és trobar les parelles o fitxes amb el mateix motiu. Es fan torns, quan li toca a un, gira dues fitxes, si són iguals es retiren de la taula i el jugador torna a tirar, si són diferents es tornen a posar cap per avall i li toca al següent jugador. Guanya qui aconsegueix fer més parelles.

Material per la manualitat:

• càmera fotogràfica
• cartó gruixut 
• estisores
• pega

Procediment:

• Fem fotos als petits posant cares de diferents emocions: alegria, tristesa, por, ràbia, calma, amor...Procurem fer-les amb un fons blanc per ressaltar més la cara i identificar millor l'emoció, i sempre des de la mateixa distància, així, en imprimir-les, serà més fàcil que quedin totes de la mateixa mida.

• Imprimim les fotografies, dues de cada. Si ho feu en paper fotogràfic, les haureu de plastificar, doncs es va esborrant al estar girades i fregar amb el terra. 

• Retallem les fotografies de manera que quedi un quadrat, per exemple, de 7x7cm.

• Retallem el cartó de la mateixa mida que les fotografies.

• Enganxem les fotografies al cartó.

• A jugar!!!!!

El monstre de colors

• Títol: El monstre de colors
• Autora i il·lustradora: Anna Llenas
• Editorial: Flamboyant
• Edat recomanada: a partir de 3 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: emocions, alegria, amor, calma, por, ràbia, tristesa

Com indica el seu títol, aquest llibre està protagonitzat per un monstre, però no patiu! Aquest monstre no us farà pas por, ben el contrari! Des de la primera pàgina, petits i grans li agafareu afecte i sense adonar-vos, en acabar el llibre, ja us haurà robat el cor. 

Voleu saber què li passa a aquest monstre tan entranyable? Doncs que "avui s'ha llevat estrany, confós, atabalat... Ben mirat, no sap què li passa". Sort que nosaltres som aquí per ajudar-lo, igual que la nena del llibre: "T'has fet un garbuix d'emocions, i totes barrejades no funcionen bé"..."Si vols, t'ajudo a posar ordre".

A partir d'aquí, el monstre, amb l'ajuda de la nena, començarà a posar ordre i a classificar les seves emocions. Identificant cada emoció amb un color, trobarem una descripció de cada una d'elles. Així, la primera serà l'alegria, identificada amb el color groc. "L'alegria és contagiosa...""Quan estàs alegre rius, saltes, balles, jugues...i vols compartir l'alegria amb els altres".

Després vindrà la tristesa, blava "com el mar". "Quan estàs trist t'arrauleixes, vols estar sol...i no tens ganes de fer res." 

Ara serà el torn de la ràbia, que identificarem amb el vermell, doncs és "roent i ferotge com el foc"."Quan estàs enfadat sents que s'ha comès una injustícia i vols descarregar la ràbia en algú altre".

Seguirà la por, de color negre. "Quan tens por et tornes petit i poca cosa...i creus que no podràs fer el que se't demana". 

I acabarem amb la calma, verda "com els arbres". "Quan estàs en calma respires a poc a poc i profundament. El sents en pau".

Ara ja tenim totes les nostres emocions classificades, cadascuna té un color diferent i el seu lloc, endreçades funcionen molt millor.

Però, un moment, això no s'ha acabat, sembla que el nostre monstre té una emoció nova. "I, ara...es pot saber què et passa?" .

Anna Llenas, és l'autora d'aquest fantàstic àlbum il·lustrat, però a més, n'és la il·lustradora. I quines il·lustracions! Senzilles però potents! M'encanta la idea de, a partir d'un collage de diferents materials com el cartó, crear diferents volums per les imatges del llibre. El fons en blanc sempre ajuda que els més petits centrin l'atenció en els dibuixos i es mantinguin concentrats en el llibre.  El fet que els dibuixos semblin fets per un infant, també ajuda a atreure l'atenció d'aquests. Seguirem d'aprop aquesta autora perquè segur que en descobrirem més tresors.

Arribats a aquest punt, segur que ja us heu adonat que aquest llibre és un gran recurs didàctic per treballar les emocions amb els petits, tema, per altra banda, gens fàcil, però que amb aquest llibre segur trobarem la manera de fer-ho! 

Us deixo algunes RECOMANACIONS per treure el màxim profit del llibre:

-  Mentre llegiu el llibre, atureu-vos en acabar cada emoció i pregunteu a l'infant, en quin moment del dia ell s'ha sentit així. Segur que al principi no sabrà que dir, sobretot els més petits, ajudeu-los. Ho podeu fer de dues maneres, posant exemples de quan vosaltres també us heu sentit així (estarà bé que vegin que tots tenim sentiments bons i dolents) i també recordant alguna situació recent que heu viscut, per exemple: "recordes quan, al matí, no trobàvem el teu ninot preferit?, has plorat?, com t'has sentit?" o "recordes quan al parc, t'has barallat amb els teus amic?, estaves enfadat?, tenies ganes de descarregar la ràbia amb algú?". Però no ens quedem aquí: "creus que pegar al teu amic ha fet que et sentissis més bé?, com creus que s'ha sentit ell?, quina altra cosa hauries pogut fer per solucionar el problema?"....

- En acabar el llibre, podeu animar a l'infant a fer un dibuix del seu propi monstre de colors, i a pintar-lo segons com se senti en aquell moment. Si és gran, pot escriure en un paper el que sent. Després podem penjar el monstre a l'habitació, posar-li ulls i un pal,....feu volar la vostra imaginació!

- Cliqueu aquí per anar als recursos que ens proposa la mateixa autora. A mi personalment m'agrada el recurs 2, on podeu imprimir diferents plantilles per acolorir el monstre en funció de com creieu que se sent. En la mateixa línia, podeu adquirir un quadern per acolorir, de la mateixa autora.

- Mireu aquesta manualitat per jugar a identificar les emocions: MEMORI D'EMOCIONS!

- I si us agrada la cuina i voleu passar una estona divertida amb els petits, sempre podeu fer algunes galetes en forma de monstre com les que ens proposen aquí, molt fàcils de fer i molt bones, nyammm!!

Espero us hagi agradat! Per acabar, us deixo aquest vídeo: