- Títol: Els tres bandits
- Autor i il·lustrador: Tomi Ungerer
- Editorial: Kalandraka
- Edat recomanada: a partir de 4 anys
- Puntuació Club Petits Lectors: 9
- Categories: emocions, por, valors, solidaritat, generositat, el que està bé i el que està malament, trencar estereotip, adopció
Avui us recomanem el llibre infantil "Els tres bandits", un clàssic de 1963 que, per sort, l'editorial Kalandraka va recuperar el 2008. I és que, aquest àlbum il·lustrat, és una petita joia que petits i grans no poden perdre's!
Ho té tot: una història que captiva; ingredients com els d'abans (dolents que assetgen en la foscor, tresors, personatges indefensos,...); un llenguatge ric però concís, que diu el just per ubicar-nos; i unes il·lustracions magistrals, que aconsegueixen crear l'ambient necessari en cada moment.
Veureu com tots, petits i grans, es rendeixen a aquesta història. És genial veure com els nens i nenes es queden bocabadats, amb els ulls ben oberts i en un silenci que només es trenca amb algun "ai" i "ohhh". I és que, al principi, tant el text com les il·lustracions aconsegueixen crear un ambient de gran tensió i por. No podria ser menys amb tres personatges tan terribles i malvats. Però al final la història fa un gir que us farà somriure alleujats. Amb tot, el llibre transmet emocions que van de la por a la tendresa, passant per l'angoixa, l'esglai i la sorpresa. Podreu parlar amb els nens i nenes del que està bé i el que està malament, de què a vegades les persones no són el que semblen, de la bondat del cor, la generositat, la solidaritat ... i altres temes més delicats com els infants abandonats o sense pares i l'adopció.
"Hi havia una vegada tres bandits ferotges vestits amb capa negra i barret negre". Eren tan dolents i terribles que tenien a la gent atemorida, la seva simple aparició feia desmaiar la gent de por, els gossos fugien i ni tan sols els homes més valents s'atrevien a enfrontar-s'hi.
Tenien una peculiar tècnica per emboscar carruatges en plena nit: el primer bandit tirava pebre a la boca dels cavalls per aturar-los, el segon destrossava les rodes dels carruatges a cops de destral i el tercer amenaçava als passatgers amb el seu trabuc.
Amb les seves malifetes havien aconseguit atresorar moltes riqueses. Tenien baguls i arquetes plenes d'or i altres tresors, que amagaven en una casa al cim d'una muntanya.
Una nit ben fosca van assaltar un carruatge, però aquest només duia una nena òrfena, que es deia Úrsula. La nena, quan els va veure, no els va tenir por, ben el contrari. Es va posar molt contenta. Els tres bandits, com que no hi havia res més al carruatge, se la van endur a casa seva.
L'endemà, quan la nena es va llevar, va trobar tots els tresors dels tres bandits i els va preguntar: "Què en fareu de tot això?".
Aquesta innocent pregunta va trasbalsar els bandits, que mai no hi havien pensat en això. Ara es veien obligats a reflexionar sobre el que eren, el que feien i el que volien.
Fins aquí les il·lustracions del llibre són impactants i tenebroses, amb predomini del negre i el blau fosc. Molt apropiades per crear un ambient de tensió i por, en sintonia amb el món delictiu dels tres bandits, que apareixen com siluetes que es mouen en la foscor, per fer les seves malifetes. Però a partir de la trobada amb la nena, les il·lustracions comencen a canviar: el blau fosc es va tornant més clar i apareixen nous colors molt més vius, a mesura que el negre va perdent protagonisme.
Aquest canvi en les il·lustracions acompanya a la perfecció el fil argumental de la història: doncs els tres bandits comencen a agafar estima a la petita Úrsula i es tornen bons, canviant el seu món de robar i amenaçar a la gent per un món on es dedicaran a ajudar als infants necessitats.
Així doncs, decideixen utilitzar les riqueses que havien acumulat per comprar un gran castell i acollir a tots els nens i nenes abandonats o sense pares.
Us deixo un vídeo del llibre (en espanyol):
Us deixo algunes ACTIVITATS relacionades amb el llibre que hem estat fent:
- Només veure el llibre vaig pensar en les ombres xineses. És un llibre ideal per representar-lo en un teatre d'ombres, o sigui que ens hi vam tirar de cap! A més, casualitats de la vida, em va caure del cel aquest enllaç sobre com fer un teatre d'ombres casolà, això era un senyal! Us animo a fer-ho perquè és molt senzill. Us deixo unes imatges del resultat i aquí podeu trobar més informació de com ho vam fer i plantilles per fer els personatges del conte "Els tres bandits".
- Aquest deu ser el conte de les casualitats perquè just quan el vam comprar els nens estaven fent a l'escola dibuixos amb paper de carbó i em demanaven de fer-ho també a casa. Per les tonalitats del llibre, em va semblar que aquesta tècnica era molt apropiada per fer uns dibuixos del llibre. Aquí us deixo unes fotografies i aprofito per donar les gràcies a les mestres d'infantil per la meravellosa feina que fan dia rere dia:
- I l'última casualitat: també em van preguntar per un llibre per superar la por als lladres. Doncs "Els tres bandits" crec que pot servir: amb ell podem argumentar que no cal patir pels lladres doncs també tenen bon cor o dir que, com en el llibre, els lladres no farien mai mal als nens i nenes,... Si voleu saber més sobre aquesta consulta, premeu aquí.
- Seguint amb la por, aquest llibre és una bona excusa per inventar jocs en la foscor i treballar una mica amb aquesta por, que tots els nens i nenes passen en algun moment o altre. Podem fer molts jocs a les fosques i amb lots: jugar a amagar un tresor i trobar-lo; jugar a fet i amagar amb la casa a les fosques; jugar a bandits que espanten la gent en la nit i riure molt donant-nos ensurts; etc.
- Si voleu conèixer més sobre les pors que tenen els infants i com ajudar-los a controlar-les i superar-les, llegiu les recomanacions que vam fer en el llibre "L'esquirol poruc", una col·lecció de tres llibres que tracten les pors infantils amb grans dosis d'humor i ironia.
Veureu com tots, petits i grans, es rendeixen a aquesta història. És genial veure com els nens i nenes es queden bocabadats, amb els ulls ben oberts i en un silenci que només es trenca amb algun "ai" i "ohhh". I és que, al principi, tant el text com les il·lustracions aconsegueixen crear un ambient de gran tensió i por. No podria ser menys amb tres personatges tan terribles i malvats. Però al final la història fa un gir que us farà somriure alleujats. Amb tot, el llibre transmet emocions que van de la por a la tendresa, passant per l'angoixa, l'esglai i la sorpresa. Podreu parlar amb els nens i nenes del que està bé i el que està malament, de què a vegades les persones no són el que semblen, de la bondat del cor, la generositat, la solidaritat ... i altres temes més delicats com els infants abandonats o sense pares i l'adopció.
"Hi havia una vegada tres bandits ferotges vestits amb capa negra i barret negre". Eren tan dolents i terribles que tenien a la gent atemorida, la seva simple aparició feia desmaiar la gent de por, els gossos fugien i ni tan sols els homes més valents s'atrevien a enfrontar-s'hi.
Tenien una peculiar tècnica per emboscar carruatges en plena nit: el primer bandit tirava pebre a la boca dels cavalls per aturar-los, el segon destrossava les rodes dels carruatges a cops de destral i el tercer amenaçava als passatgers amb el seu trabuc.
Amb les seves malifetes havien aconseguit atresorar moltes riqueses. Tenien baguls i arquetes plenes d'or i altres tresors, que amagaven en una casa al cim d'una muntanya.
Una nit ben fosca van assaltar un carruatge, però aquest només duia una nena òrfena, que es deia Úrsula. La nena, quan els va veure, no els va tenir por, ben el contrari. Es va posar molt contenta. Els tres bandits, com que no hi havia res més al carruatge, se la van endur a casa seva.
L'endemà, quan la nena es va llevar, va trobar tots els tresors dels tres bandits i els va preguntar: "Què en fareu de tot això?".
Aquesta innocent pregunta va trasbalsar els bandits, que mai no hi havien pensat en això. Ara es veien obligats a reflexionar sobre el que eren, el que feien i el que volien.
Fins aquí les il·lustracions del llibre són impactants i tenebroses, amb predomini del negre i el blau fosc. Molt apropiades per crear un ambient de tensió i por, en sintonia amb el món delictiu dels tres bandits, que apareixen com siluetes que es mouen en la foscor, per fer les seves malifetes. Però a partir de la trobada amb la nena, les il·lustracions comencen a canviar: el blau fosc es va tornant més clar i apareixen nous colors molt més vius, a mesura que el negre va perdent protagonisme.
Aquest canvi en les il·lustracions acompanya a la perfecció el fil argumental de la història: doncs els tres bandits comencen a agafar estima a la petita Úrsula i es tornen bons, canviant el seu món de robar i amenaçar a la gent per un món on es dedicaran a ajudar als infants necessitats.
Així doncs, decideixen utilitzar les riqueses que havien acumulat per comprar un gran castell i acollir a tots els nens i nenes abandonats o sense pares.
Us deixo un vídeo del llibre (en espanyol):
Us deixo algunes ACTIVITATS relacionades amb el llibre que hem estat fent:
- Només veure el llibre vaig pensar en les ombres xineses. És un llibre ideal per representar-lo en un teatre d'ombres, o sigui que ens hi vam tirar de cap! A més, casualitats de la vida, em va caure del cel aquest enllaç sobre com fer un teatre d'ombres casolà, això era un senyal! Us animo a fer-ho perquè és molt senzill. Us deixo unes imatges del resultat i aquí podeu trobar més informació de com ho vam fer i plantilles per fer els personatges del conte "Els tres bandits".
- Aquest deu ser el conte de les casualitats perquè just quan el vam comprar els nens estaven fent a l'escola dibuixos amb paper de carbó i em demanaven de fer-ho també a casa. Per les tonalitats del llibre, em va semblar que aquesta tècnica era molt apropiada per fer uns dibuixos del llibre. Aquí us deixo unes fotografies i aprofito per donar les gràcies a les mestres d'infantil per la meravellosa feina que fan dia rere dia:
- I l'última casualitat: també em van preguntar per un llibre per superar la por als lladres. Doncs "Els tres bandits" crec que pot servir: amb ell podem argumentar que no cal patir pels lladres doncs també tenen bon cor o dir que, com en el llibre, els lladres no farien mai mal als nens i nenes,... Si voleu saber més sobre aquesta consulta, premeu aquí.
- Seguint amb la por, aquest llibre és una bona excusa per inventar jocs en la foscor i treballar una mica amb aquesta por, que tots els nens i nenes passen en algun moment o altre. Podem fer molts jocs a les fosques i amb lots: jugar a amagar un tresor i trobar-lo; jugar a fet i amagar amb la casa a les fosques; jugar a bandits que espanten la gent en la nit i riure molt donant-nos ensurts; etc.
- Si voleu conèixer més sobre les pors que tenen els infants i com ajudar-los a controlar-les i superar-les, llegiu les recomanacions que vam fer en el llibre "L'esquirol poruc", una col·lecció de tres llibres que tracten les pors infantils amb grans dosis d'humor i ironia.
