Així és la vida

• Títol: Així és la vida
• Autora: Ana-Luisa Ramírez
• Il·lustradora: Carmen Ramírez
• Editorial: Diálogo
• Edat recomanada: a partir de 3 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 8
  
• Categories: emocions, frustració

El llibre que us recomanem avui és un llibre per llegir, rellegir i tornar a llegir. Un llibre que ens convida a pensar i reflexionar, però, sobretot, a parlar i dialogar amb els més petits. Perquè "així és la vida" i així ens la mostra el llibre: algunes vegades plena d'alegries i il·lusions i d'altres, plena de decepcions, tristesa i frustració.

Amb aquest llibre podrem explicar als nens i nenes que a vegades, per més que desitgem o inclús necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració és natural i hem d'aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difícils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens està passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat és una qüestió d'actitud!

Així, el llibre fa un repàs de moltes situacions quotidianes que a vegades no acaben de sortir com voldríem:

- Desitgem un pastís, però la tenda és tancada.
- Desitgem anar a fer un bany, però ens posem malalts.
- Desitgem un regal i ens regalen una cosa que no ens fa gens d'il·lusió o no ens regalen res. 

- Desitgem agradar a tothom i no ho aconseguim.
- Necessitem una abraçada, però no apareix ningú i ens trobem molt sols.
- Fem un gran esforç per aconseguir alguna cosa i en l'últim moment, succeeix quelcom inesperat i res surt com volíem.
- Voldríem que alguna cosa bona no s'acabés mai, però tot s'acaba i les coses canvien.
- A vegades algú es mor.

El millor del llibre és que no es queda aquí, sinó que a continuació torna a repassar totes aquestes situacions i els hi busca el cantó positiu:

- Potser no podem anar a banyar-nos, però podem fer un dibuix i descobrir que bé que ho fem!
- Potser podem convertir aquell regal inútil i espantós en alguna cosa útil.
- Potser quan esdevé l'inesperat o les coses canvien, apareixen situacions noves i diferents però igualment agradables.

I si tot i així, no podem trobar el cantó positiu del que ens està passant, sempre podem fer una puntada de peu a la vida i desmuntar el trencaclosques. "Segur que després trobem una altra forma de muntar-lo". "Així és la vida i... NO ENS LA PODEM PERDRE!".



Us deixo algunes RECOMANACIONS per aprofitar al màxim el llibre:

- Com us comentava al principi, aquest llibre és per llegir-lo més d'una vegada i per fer-ho amb molta calma. Crec que és important aturar-nos sovint i parlar del que s'acaba de llegir, deixant que els infants expressin les seves inquietuds i experiències. Podem fer preguntes de l'estil: creus que podem aconseguir sempre el que ens proposem?; t'ha passat alguna vegada el que acabem de llegir?; com et vas sentir?; ens sentim sempre igual (feliços, tristos,...)?; creus que podem canviar les coses que ens passen?; com podem afrontar el que ens passa per sentir-nos millor?, etc. Intentem ser sempre comprensius, empàtics i mostrar el nostre suport. També haurem de ser imaginatius per donar la volta a certes situacions i extreure'n quelcom de positiu.

- Aquest llibre el vam comprar pel 6è aniversari del Martí, ja que últimament tenia poca tolerància a les dificultats de la vida diària i patia molta frustració per coses, aparentment, banals. Qualsevol cosa es podia convertir en un gran drama! A més a més ens va semblar que també estava una mica baix d'autoestima. Sembla que les dues coses anaven força lligades. Així que fa uns dies que estem treballant amb el llibre i, alhora, estem intentant augmentar la seva autoestima. De mica en mica anem notant que millora, però encara queda molt camí per fer. Si voleu saber més sobre l'autoestima dels nens i nenes, la importància de potenciar-la i com fer-ho, mireu la ressenya del llibre "Pink! El pingüí que es va tornar rosa" i les recomanacions del final.

- Just la setmana passada els nens van arribar de l'escola dient que a casa també haurien de tenir càrrecs. Us explico: a l'escola cada setmana s'assigna un càrrec o responsabilitat a cada nen/a, coses com ara: fer de missatger; mirar si ha faltat algun company; mirar el temps que fa; neteja i ordre; responsable dels colors; etc. Amb això, s'intenta que els nens i nenes siguin més responsables, però també que es sentin útils i importants. A més, és una cosa que els agrada moltíssim a tots!

Ens va semblar una idea estupenda, perquè si ve ja acostumen a ajudar a casa, d'aquesta manera se'ls reconeix més l'esforç, se senten valorats i els fem més responsables. A més, ens va semblar que també seria una bona oportunitat per augmentar la seva autoestima: quan ajuden és un bon moment per felicitar-los, per expressar com de contents estem, quina sort tenim que ens ajudin, que bé que ho fan, que grans que són, etc.

Així que ens vam asseure tots 5 a taula i vam escriure els càrrecs. Vam deixar que fossin ells qui els escollissin. Van sortir 6 coses: parar taula; treure les escombraries i recollir el correu; ajudar a plegar la roba; fer els llits; cuidar les plantes i encarregat del temps.

Ja que hi estàvem posats, vam aprofitar per escriure unes quantes normes de convivència bàsiques o normes de bones maneres.

Després vam fer aquest mural. Cada setmana, anem canviant els càrrecs i a cada nen/a li toquen dos. Cada matí, el responsable del temps posa el símbol meteorològic del temps que fa.     

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT LA RECOMANACIÓ LITERÀRIA D'AQUESTA SETMANA, BONES LECTURES!

Fem galetes!

Fer galetes amb els nens i nenes és una de les activitats més divertides, fàcils i econòmiques que podem fer amb ells a casa. Generalment és una activitat que els agrada molt i és una bona alternativa per un dia de pluja, una tarda de fred o un cap de setmana sense plans. A més, té molts beneficis: fomenta la creativitat, desenvolupa la motricitat, ens ajuda a crear vincles, podem aprofitar per explicar els bons hàbits alimentaris,...

Nosaltres hem fet les típiques galetes de mantega, ja que és una de les receptes més simples. Ens hem inspirat en els llibres de l'Elmer i en el llibre "L'abella de més". 

Només ens cal:

• 170g de farina
• 50g de sucre
• 125g de mantega  (a temperatura ambient, treure mínim 30 min abans de la nevera)
• Opcional: corró per aplanar 
• Opcional: motllos per tallar les formes de les galetes
• Opcional: colorants alimentaris en pasta per donar color a la massa
• Opcional: llapis pastissers de xocolata per decorar les galetes

Procediment:

1. El primer sempre a la cuina és rentar-nos bé les mans! I de pas aprofitem per inculcar hàbits higiènics als nens i nenes.

2. En un bol posar la farina, el sucre i la mantega. Barrejar bé amb les mans fins  aconseguir una massa uniforme. Aquest pas sol agradar molt! Deixem que manipulin una estona la massa (com si fos plastilina), ja que és un treball molt bo per la motricitat.

3. Ara ja podem estirar la massa i deixar-la amb el gruix que vulguem.  Als petits els sol fer gràcia utilitzar el corró i a més, és una bona oportunitat per aprendre habilitats noves com ara controlar la força al pressionar, pressionar i avançar a la vegada,... semblen ximpleries però veureu com als més petits els costa una mica al principi. Evidentment, també es pot fer amb les mans.  

4. Ara ha arribat el moment de donar forma a les galetes, el millor és fer-ho amb motlles. N'hi ha de moltes mides i formes diferents. I si no en tenim, segur que trobem alguna cosa a casa: un got, un pot, els motlles de la plastilina (ben nets!),... 

5. Opcionalment, podem agafar una mica de massa i acolorir-la amb colorant alimentari. Afegirem un toc de color a les galetes i més entreteniment! 

6. I cap al forn: 15 minuts a 180º

7. Un cop fetes, les podem decorar amb els llapis de xocolata. Són una bona opció perquè ja venen a punt per fer servir. Aquesta serà una nova oportunitat per deixar anar la creativitat i la imaginació dels més petits.

Esperem que us hagi agradat, BON PROFIT I BONES LECTURES!

L'abella de més

• Títol: L'abella de més
• Autor: Andrés Pi Andreu
• Il·lustrador: Kim Amate
• Editorial: Takatuka
• Edat recomanada: a partir de 5 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: valors, tolerància, solidaritat, igualtat, integració, convivència, prejudicis

Aquesta setmana us recomanem un llibre infantil per tractar amb els més petits temes delicats com la immigració, la integració social i la igualtat. Aquest no és un llibre qualsevol, és un crit a la solidaritat i la tolerància, perquè són molt més les coses que ens uneixen que les que ens separen! 

En el conte es tracten temes tan actuals com el racisme, la xenofòbia i la discriminació social. Però veureu que la història fa un gir magnífic i al final guanya el sentit comú i les abelles aprenen que conviure les unes amb les altres és molt senzill!

Sense dubte, un altre llibre imprescindible!

Vet aquí un rusc on sembla que cada dia hi ha menys lloc disponible. Les abelles estan alterades, però, sobretot, tipes de treballar tan apretades, sense "espai per fer un sudoku, jugar a parxís o a dames". Així que decideixen investigar la situació.

Tres abelles arquitectes seran les encarregades de resoldre l'enigma. Després de treballar nit i dia, apretades, sense descans, durant set dies, arriben a la "misteriosa i esgarrifosa" conclusió que la falta d'espai és perquè hi ha una abella de més al rusc!

En aquest punt és quan el racisme s'apodera de les abelles que comencen a preguntar-se per aquesta abella de més: serà estrangera?, serà immigrant?, i si porta malalties?, potser em vol prendre la feina?, ...

Amb tot, les abelles estan histèriques i es genera un pànic col·lectiu. Abelles de diferents professions proposen diferents mètodes per trobar l'abella que sobra, però cap funciona. Mentrestant, el desordre creix i creix. Per sort, l'abella mare intervé per posar seny i, amb una prespectiva nova, fa veure a les abelles que totes són això, abelles, i que no en sobra cap, sinó que falta un dormitori al rusc!

Atureu-vos una estona a cada pàgina per mirar les il·lustracions, ja que són molt treballades, amb un munt de detalls divertits que donen un toc d'humor a la història i relaxen una mica la tensió del tema tractat. Fixeu-vos, per exemple, en l'insecte barbut que surt a gairebé totes les il·lustracions, els cartells informatius repartits per tot arreu, els accessoris que porta cada abella en funció de la seva professió,... Segur que cada vegada que el llegiu trobareu algun detall nou i sorprenent. I perfecte l'última il·lustració per arrodonir el conte: després de tant estar apretats durant tota la història, una habitació ben ample per l'abella de més!

Atres ressenyes d'amics: Boolino
 
Us deixo dues ACTIVITATS que hem fet relacionades amb el llibre:

- Hem fet unes abelles per pintar i decorar la casa: tenim ganes de primavera!!!! Així que hem obert les portes de casa a aquestes abelles tan gracioses, ara que els primers arbres comencen a florir!

Per fer-les només cal que les dibuixeu (vosaltres o els nens) o bé les podeu descarregar i imprimir aquí. Després les pinteu i les retalleu. Nosaltres les vam plastificar, però si no teniu la màquina, també podeu enganxar-les en una cartolina perquè quedin més fortes. Podeu fer-hi un forat i passar-hi un fil per penjar-les per casa o col·locar-les directament on vulgueu. 

Els nens van tenir una idea: si les volíem penjar, també s'havien de pintar per darrere. Així que vam posar el full a la finestra i vam ressegir l'abella per l'altra banda del full. Em va fer molta gràcia perquè recordo que quan era petita m'encantava fer això, a més, és un bon exercici de motricitat fina, no us sembla?

- Aquesta setmana estem molt dolços i molt cuiners: primer uns pastissos d'aniversari i després unes galetes d'abelles. Hi haurà una galeta de més? No ho crec, jijiji! Podeu veure com les hem fet aquí. 

Fins la setmana que vé, BONES LECTURES!

Consulta: Llibres per estimar els llibres

Consulta: "hola! Tenim una nena de 2 anys i ens agradaria poder comprar-li un llibre (encara que sigui per una miquetona més grans) perquè entengui el valor de tenir cura dels llibres. Li encanten els contes però encara no entén que no es llencen a terra o es pinten... I voldríem que aprengués a estimar els llibres més del que ja ho fa. Gràcies"

El més important per fomentar l'amor i l'interès per la lectura en els infants és que vosaltres doneu exemple. Si ella veu que estimeu els llibres, que llegiu sovint, que els cuideu, que els llibres tenen un espai a casa, que quan acabeu de llegir els guardeu ben posats al seu lloc... ella ho anirà interioritzant i segur que també els acabarà estimant i tractant bé. Ja només pel fet de plantejar aquesta pregunta, em demostreu que teniu interès per la lectura, o sigui que no patiu, d'una manera o altra, segur que li transmetreu a la vostra filla. 

Ara bé, són petits i els agrada experimentar: "pintarà el color també a la paret?, què passa si deixo anar això a terra?, i si ho torno a tirar?" Per ells no hi normes ni límits, fins que nosaltres els posem, és clar! Nosaltres som els que els hem d'ensenyar el que està bé i el que no. Una manera que a mi em va anar força bé quan els bessons eren petits i que ara he recuperat amb la nena de dos, és el següent: quan fan alguna cosa que no considero adequada (aquí cada família té la seva llista ;)), els dono alternatives. Per exemple, suposem que estan pintant un llibre. Aleshores els dic: "ei!, si vols pintar, et porto una llibreta o un full". Vaig corrents a buscar-ho i els dic: " ho veus, es pinta aquí, en el llibre no. El llibre és per llegir". I aparto el llibre delicadament. Així ni renyo ni castigo, però està quedant clar el que es pot fer i el que no. Si està tirant alguna cosa inadequada pels aires, dic: "vine que buscarem la pilota i ens la podem tirar un a l'altre, aquesta joguina no que la podríem trencar".

Recordo molt un temps que els hi va donar per picar a la televisió amb tot el que trobaven, llavors vaig fer-me amb uns tambors. "Ei!, si voleu picar, anem a fer música amb el tambor, a veure qui pica més fort". I acabàvem fent una rua per casa cantant i tocant els tambors.

Al principi vaig pensar que no sabrien distingir "aquí puc picar i aquí no". Però com n'estava d'equivocada! Són molt més espavilats del que semblen. O hauria de dir: "socors encara són més espavilats del que ens pensem!!!" Oi tant si ho saben distingir! Això no vol dir que no ho hàgim de repetir una i una altra vegada, jijiji!

Bé, m'estic enrotllant, perquè el que em demanàveu era un llibre....

He estat buscant algun llibre que parlés de cuidar els llibres (o les coses en general) per una edat de 2 anys, però no he trobat res concret. Hi ha molts llibres sobre els bons costums, les bones maneres, ser educats, recollir, ajudar,... però cap concret sobre no pintar, estripar o tirar els llibres. 

Tot i així, he trobat aquest que podria servir:

"Això no es fa!", Jeanne Ashbé, Ed. Corimbo: el llibre fa un repàs de coses que els més petits solen fer i que no són molt correctes: estirar la cua al gat, desembolicar tot el paper de WC, estirar de les estovalles,... i trencar les pàgines dels llibres! A canvi, dóna alternatives: podem acariciar el gat, fer una torre amb els rotlles de paper... o llegir un llibre amb l'àvia. Aquest llibre sembla que no està disponible per comprar-lo (sembla descatalogat), però he vist que està a la majoria de biblioteques (ja sigui en català o en castellà).

Ja per més grans, nosaltres tenim a casa dos llibres que ens encanten i parlen de l'amor als llibres, són els següents (les edats són orientatives, només recomanacions, sempre es poden adaptar per més petits, aquests dos també agraden a la petita de casa nostra que té poc més de dos anys):

1. "En Calvin no sap volar", Jennifer Berne i Keith Bendis, ed. Takatuka, +4 anys: sobre un ocell obsessionat amb els llibres, amb una gana insaciable de coneixement. Per ensenyar la importància dels llibres i l'amor a la lectura, però també que no tot s'aprèn llegint, hi ha altres maneres. Més informació aquí.

2. "El Pispallibres", Helen Docherty i Thomas Docherty, ed. Maeva young, +3 anys: cada nit, a totes les cases dels animalets del bosc, es llegeixen llibres amb delit, però un dia els llibres comencen a desaparèixer i les estanteries, abans atapeïdes, ara comencen a quedar ben buides... es tracta d'un lladre?, està clar que l'enigma s'ha de solucionar!

I ja per encara més grans, hi ha el llibre:

"Si jo fos un llibre", José Jorge Letria i André Letria, ed. Juventud, +7 anys: llibre molt poètic per fer veure als nens i nenes que els llibres poden transportar-nos a altres móns, que són objectes màgics i captivadors, plens de possibilitats i que es poden transformar en qualsevol objecte que imaginem. Així ho demostren les il·lustracions: on un llibre pot ser un llum, una flor, una maleta, una piscina, una tenda, un cavall, un cargol,...

Bé, espero haver sigut d'alguna ajuda. Bones lectures!

En Calvin no sap volar

• Títol: En Calvin no sap volar
• Autora: Jennifer Berne 
• Il·lustrador: Keith Bendis
• Editorial: Takatuka
• Edat recomanada: a partir de 4 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: valors, lectura

El llibre infantil d'aquesta setmana és una història molt original sobre l'amor a la lectura i la importància dels llibres com a font de coneixement i creixement personal. Però el llibre també ens aporta una reflexió molt bona: no tots els coneixements que necessitem per sobreviure es troben als llibres, hi ha coses que s'aprenen d'altres maneres. Com sempre, la solució estarà en aconseguir l'equilibri, en aquest cas, entre coneixements teòrics i pràctics, entre la ficció dels llibres i la vida real. 

El conte ens explica la història d'en Calvin, un estornell amb una família molt gran. En Calvin bé podria ser un ocell com qualsevol altre, però no ho és pas. Mentre els seus germans i cosins es passen el dia caçant escarbats, embrutant-se, descobrint l'aigua o aprenent a volar, en Calvin no pot parar de llegir i llegir. Tot va començar poc després de néixer, el dia que, en abandonar el niu per descobrir el món, va caure de cap sobre un llibre! Des d'aleshores no pot parar de llegir, es passa el dia a la biblioteca, amb el bec dins d'un llibre. Amb una gana insaciable de coneixement, en Calvin devora tota mena de llibres  sobre temàtiques molt diverses. 

Però el petit estornell s'ha tancat tant en si mateix i les seves lectures, que s'ha perdut una lliçó imprescindible per qualsevol ocell: aprendre a volar! A la biblioteca, la seva imaginació remunta el vol i se l'emporta a llocs on, volant, mai no arribaria. Ell és feliç així, no necessita res més.

Però quan la primera fulla d'arbre es torna de color carabassa i cau a terra, ha arribat l'hora de volar cap al sud i tots els estornells s'enlairen en una formació gegant. En Calvin s'ho mira trist des de terra.

Per sort, els seus germans, germanes i cosins no l'abandonen i amb cordes i cintes que han trobat a les escombraries el lliguen i se l'emporten amb ells. 

Després de molts dies de vol, el temps es torna molt amenaçador. En Calvin recorda el seu llibre de meteorologia preferit i s'adona que un huracà s'acosta. Avisa a la resta de la família i aconsegueixen posar-se a cobert dins d'una cova. La tempesta passa i tots estan sans i estalvis gràcies a en Calvin i als seus coneixements aconseguits amb tant de llegir. 

Després de llegir per primer cop el llibre a casa, aquesta va ser l'opinió dels nens: 

Jo: "Us ha agradat el llibre d'en Calvin?"

Roger (5 anys): "Sí perquè no sabia volar, però sabia molt d'intel·ligència"

Martí (5 anys): "I els seus cosins i germans també en sabien d'intel·ligència, perquè el van lligar per no deixar-lo allà sol!"

Júlia (2 anys): "mami, un altra vegada" 

Com podeu veure és un llibre molt bonic per fomentar en els infants l'amor i l'interès per la lectura. A més té aquest punt crític: els llibres són importants però no ho són tot; ens ensenyen moltes coses però no totes. A casa ens encanta a tots, grans i petits. Són d'aquells llibres que et sents orgullós d'haver comprat! Us el recomano 100%.

Us deixo algunes ACTIVITATS que hem fet relacionades amb el llibre:

- Vaig fer unes titelles de mà i de dit amb feltre per teatralitzar el conte. Als nens els hi va agradar molt. Són senzilles de fer, ho dic de veritat! Mireu les instruccions! Hi podreu trobar les plantilles per fer-les.

- Els nens també van fer uns dibuixos i després van poder explicar ells mateixos la història amb el Kamishibai. Vam treure les frases més importants del llibre i les van dibuixar. Ens va quedar així:

#1 Hi havia una vegada un estornell que es deia Calvin. Tenia una família molt gran. #2 En Calvin no era un ocell com els altres.

#3 En Calvin es passava el dia llegint llibres i més llibres, mentre els altres ocells aprenien a volar. Quan va arribar l'hivern, era el moment de volar cap al sud, però en Calvin no sabia volar. #4 Per sort, la seva família no el va abandonar. El van lligar amb cordes que havien trobat a les escombraries i se'l van endur.

#5 Un dia el cel es va posar molt amenecedor. En Calvin va recordar el seu llibre preferit de meteorologia i es va adonar que s'acostava un huracà. Va avisar a temps a la resta d'ocells i es van posar a cobert en una cova. Gràcies a les lectures d'en Calvin, eren tots sans i estalvis! #6 Tan si és mentida com si és veritat... aquest conte s'ha acabat! FI.

Si voleu conèixer més sobre el llibre us recomano visitar aquesta pàgina de Boolino. BONES LECTURES! 

DIY: titelles d'ocells

Inspirats pel llibre "En Calvin no sap volar", hem fet una titella de mà d'en Calvin (que és un ocell apassionat pels llibres) i tres titelles de dit d'ocells que representen els seus germans i cosins. Així podem jugar i també representar el llibre mentre el llegim.

Material necessari:

• Feltre negre, blanc, groc, taronja i vermell
• Estisores, agulla i fil una mica gruixut.
• Botons per fer els ulls (opcional)
• Plantilles de les titelles (opcional)
• Paper; colors; grapadora i un clip (per fer un llibre petit)

Procediment:

1. Descarregar i imprimir les plantilles. Retallar les parts de la titella i dibuixar-ho en els feltres. Retallar els feltres.

Plantilla Titella mà d'ocell

Plantilla Titelles dit d'ocell

2. Primer cosir els ulls i el bec com a la fotografia. Els ulls els podeu fer amb feltre blanc i fil negre; amb feltre blanc i un botó negre; només amb un botó blanc... com més us agradi!

3. Després cosir les potes.

4. Ajuntar la part de darrere i cosir (recordeu deixar la part de baix oberta per poder posar la mà o el dit!!)

5. Només en el cas de la titella de mà: quan passeu pel cap, posar tres fils negres gruixuts i cosir-los junt amb els dos feltres per fer els cabells.

6. Per fer un llibre petit: tallar uns rectangles de paper d'uns 7x5,5cm. Doblegar-los per la meitat i grapar-los. Dibuixar la portada d'un llibre. Enganxar-ho a l'ala de la titella de mà, per exemple amb un clip, així serà fàcil de posar i treure.

DIY: Fem un Kamishibai

Feia molt de temps que volia fer un Kamishibai i al final ho he aconseguit! Ja tenim el nostre propi Kamishibai per inventar i explicar mil històries. I alguns us preguntareu: què és un Kamishibai?

Un Kamishibai és un petit teatre de fusta que serveix per explicar històries mitjançant làmines amb il·lustracions. Les làmines es col·loquen totes en el Kamishibai i es van traient d'una en una a mesura que es va explicant el conte. 

El Kamishibai va néixer al segle XII en els temples budistes del Japó. Els monjos el feien servir per explicar històries, principalment moralistes, entre la població analfabeta.

Posteriorment, cap al 1920, va ressorgir la tècnica degut a la crisi econòmica. Molts desocupats van trobar-hi una manera de fer una mica de diners: posaven el Kamishibai darrere d'una bicicleta i anaven de vila en vila explicant històries i venent llaminadures als nens i nenes que s'acostaven a sentir-les.

En els últims anys el Kamishibai ha tornat a ressorgir, ara ja com una activitat purament lúdica i pedagògica, utilitzada sobretot en biblioteques i escoles.

Nosaltres el vam conèixer no fa molt a través de la pàgina Cuentosmosnos. D'aquí vam treure la idea de fer-lo nosaltres mateixos a casa, amb una caixa de cartó i de mida A4, per després poder fer nosaltres mateixos dibuixos i històries per explicar amb aquesta tècnica. 

Gràcies a Cuentosmonos tenim aquestes fantàstiques instruccions, que són les que nosaltres vam seguir per fer el nostre Kamishibai. Estan explicades amb fotografies, però també hi ha un vídeo al final.

Només dues cosetes que nosaltres vam aplicar i que va simplificar una mica la feina:

- Escolliu un cartó que sigui bo, no cal que sigui molt gruixut, molt millor si és prim, però fort i ferm. Algunes caixes de sabates van molt bé. Si a més la caixa ja és maca, no caldrà ni que la pinteu, només decorar-la amb algun dibuix o text. Jo vaig utilitzar la caixa de les botes d'aigua que em van portar els reis ;)

- Per fer les frontisses de les portes jo vaig anar a la ferreteria i en vaig agafar unes de petites i que no costessin massa d'obrir. I les vaig enganxar al cartó amb cinta adhesiva de doble cara. La veritat és que no pensava que funcionaria, però van d'allò més bé, han quedat ben enganxades i obren i tanquen de meravella. Veurem com responen amb el temps i l'ús. Això simplifica molt aquest pas, perquè fer les frontisses manualment a mi em semblava molta feina i no m'hi veia massa en cor.

Bé, espero que us animeu a fer el vostre. Ja us anirem ensenyant alguna de les històries que inventem. Aquí va la primera, inspirada en el llibre "En calvin no sap volar", que aviat serà al bloc:
 

Preparant les làmines per explicar la història: primer les pintem; després les ordenem i les posem al Kamishibai. Ja és apunt! Comença el conte!

#1 Hi havia una vegada un estornell que es deia Calvin. Tenia una família molt gran. #2 En Calvin no era un ocell com els altres.

#3 En Calvin es passava el dia llegint llibres i més llibres, mentre els altres ocells aprenien a volar. Quan va arribar l'hivern, era el moment de volar cap al sud, però en Calvin no sabia volar. #4 Per sort, la seva família no el va abandonar. El van lligar amb cordes que havien trobat a les escombraries i se'l van endur.

#5 Un dia el cel es va posar molt amenecedor. En Calvin va recordar el seu llibre preferit de meteorologia i es va adonar que s'acostava un huracà. Va avisar a temps a la resta d'ocells i es van posar a cobert en una cova. Gràcies a les lectures d'en Calvin, eren tots sans i estalvis! #6 Tan si és mentida com si és veritat... aquest conte s'ha acabat! FI.

Fem teatre (II)!

Avui estem d'enhorabona! Per una banda ha nevat, feia molts dies que petits i grans ho esperàvem amb ànsia. Així que per fi hem pogut fer un ninot de neu com cal, perseguir-nos per tirar-nos boles,.... riure de valent i passar-ho d'allò més bé. 

Però, a més a més, avui estrenem bloc nou! Bé, és bàsicament el mateix, hem canviat el disseny i l'hem organitzat més bé. A partir d'ara a la pestanya Llibres Recomanats podreu trobar un llistat de tots els llibres que passin pel bloc. El mateix per les Manualitats & DIY, on hi haurà una recopilació de totes les manualitats i DIY's que anem fent. Us invitem a fer-hi una volteta! Esperem que us agradin els canvis.

Per celebrar tot plegat, us portem la segona part del Fem teatre!

Ja sabeu que vam estar llegint el llibre "Els tres bandits" i ens va encantar. Així que vam fer un teatre d'ombres per representar la història. La veritat és que ha estat tot un èxit, els nens demanen de jugar-hi cada dia i ens ho passem molt bé, mentre uns fan les ombres amb les titelles, els altres expliquen la història i després ens anem canviant...

Us deixem un petit muntatge que hem fet. En aquest cas, els nens explicaven la història (a la seva manera, ja ho veureu!) i jo feia les ombres. Si us costa entendre les veus, podeu posar els subtítols.    

Shhhh.... que comença la funció!