- Títol: Junts podem!
- Autor i il·lustrador: Nicholas Oldland
- Editorial: Símbols Editors
- Edat recomanada: a partir de 5 anys
- Puntuació Club Petits Lectors: 8
- Categories: valors, treball en equip
Avui us porto un llibre ideal per ensenyar als nens i nenes la importància del treball en equip. Juntament amb els tres protagonistes de la història els petits descobriran que quan diferents nens o nenes tenen una mateixa fita, el treball en equip consisteix en com col·laborar junts per obtenir l'objectiu comú.
"Una vegada hi havia un castor, un ós i un ant que eren molt amics, però sempre que volien fer alguna cosa no es posaven mai d'acord".
Un dia van decidir anar fer un tomb amb canoa i, com us podeu imaginar, es discutien per tot i cadascú anava a la seva. Per exemple, tots tres volien dur el timó, així que es van asseure tots a popa. "Amb tant de pes al darrere, la canoa va bolcar i van acabar a l'aigua".
Després va resultar que tots volien remar per babord i ningú per estribord. "Com que tots remaven per la mateixa banda, es movien en cercle". Sort que aviat es van cansar i van començar a alternar un costat amb l'altre. I quan avançaven en línia recta, es van topar amb la presa d'un castor i, és clar, "tots tenien idees diferents de com havien de creuar la presa".
Superat l'obstacle, els amics remaven a bon ritme. Semblava que ja anaven bé i inclús s'estaven divertint. "Però no van trigar gaire a posar-se a discutir de nou". Amb tanta discussió, no es van adonar que s'acostaven a uns ràpids salvatges!! Ja era massa tard, l'ós, l'ant i el castor gairebé s'ofeguen.
Al final van anar a parar sobre una roca al mig del riu i, au, es van discutir fins que es va fer de nit! Sort que al matí "es van adonar que si volien arribar a casa sans i estalvis, havien de treballar en equip"..."els ràpids eren terribles, però amb la força de l'ós, la seguretat de l'ant i la saviesa del castor, se'n van sortir".
Al final fins i tot es van posar d'acord i van treballar plegats per reparar la canoa, pescar i fer el dinar.
"Després de mirar-se una bona estona els ràpids embravits, van dir-se: "I si tornem caminant'". I tots tres hi van estar d'acord".
Aquest llibre em va sorprendre perquè, tot i la seva senzillesa, amaga molt missatges importants: si tots anem a la nostra, no arribarem enlloc; si no ens posem mai d'acord i només fem que discutir, no només no arribarem enlloc, sinó que les coses es poden complicar molt; en canvi, si ens ajuntem, aprofitem les qualitats de cadascú i anem tots a una, podem superar qualsevol obstacle, per gran que sigui. Cal ser solidaris, pacients i respectuosos amb els altres.
Nicholas Oldland és l'autor i l'il·lustrador d'aquest conte. Abans de començar en el món de la literatura infantil va ser director creatiu i propietari de la companyia de roba Hatley, més concretament va estar deu anys il·lustrant pijames infantils. Nicholas sempre havia volgut escriure un llibre que els nens poguessin endur-se al llit i que fos el complement ideal als seus pijames. I al final ho va aconseguir. El llibre que us he portat avui, no va ser el seu primer, ni tampoc l'últim. Té quatre títols més traduïts al català:
- L'ós que abraçava als arbres
- El castor estressat
- L'ant a qui deien Ni-Ni
- El compte enrere dels dinosaures
Us deixo algunes RECOMANACIONS per treure el màxim profit al llibre:
- Si voleu que els vostres fills o filles sàpiguen treballar en equip, el millor és ensenyar-los des de petits. I com que els nens i nenes aprenen bàsicament jugant, el millor són els jocs de taula, ja que ofereixen la possibilitat de formar valors com la solidaritat i el respecte, així com aprendre a compartir i tolerar. Evidentment, el joc canviarà molt en funció de l'edat, així com el que podem esperar del nen o nena:
Amb 2 i 3 anys: en aquest moment qualsevol joc de taula ens servirà, el més important és que aprenguin que hi ha regles que s'han de complir i un torn que cal respectar. D'aquesta manera, posem les bases perquè en un futur siguin pacients i respectuosos amb els altres i amb les normes del joc en equip.
A partir del 4 anys: fins ara els petits no tenien en compte si guanyaven o perdien, només si es divertien. A partir d'ara, neix en ells la competència i la rivalitat, per això, els jocs de taula ens serviran per ensenyar-los a superar la frustració quan no aconsegueixen el que volen. És un bon moment per fer-los entendre que cal un esforç personal per arribar als nostres objectius i que cal acceptar les habilitats i debilitats pròpies, doncs no tots podem destacar en tot. Aquí és clau l'actitud dels pares. Amb tot, també estaran aprenent valors que els serviran en un futur per poder treballar en equip.
- A partir dels tres anys, qualsevol activitat ludicodeportiva en equip serà una bona opció per fomentar el treball en equip: futbol, bàsquet, hockey, ...
- Des de casa, qualsevol joc de taula es pot tornar un joc en equip si es fan grups per jugar. Recordem no fomentar la competència ni la rivalitat entre equips, sinó la col·laboració i l'esforç entre els membres d'un mateix equip. També hi ha jocs pròpiament d'equip fàcils de fer a casa, com les curses de relleus, la recerca del tresor (cada equip amaga un objecte, guanya l'equip que troba primer l'objecte contrari), capturar la bandera, etc.
- Els trencaclosques són un bon joc per fer veure als petits que si ajuntem les nostres forces i habilitats és més fàcil assolir objectius. Donem al nen un trencaclosques una mica per sobre de les seves capacitats i fem-lo junts, s'adonarà de la importància i utilitat del treball en equip.
Cap comentari