Es ven germà petit

• Títol: Es ven germà petit
• Autora: Marian de Smet
• Il·lustradora: Marja Meijer
• Editorial: Símbol
• Edat recomanada: a partir de 3 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 8
• Categories: emocions, gelosia, germans 

Avui us porto un llibre molt divertit i alliçonador amb el qual tots els germans grans es veuran identificats. I no només això, a més s'adonaran que tenir sentiments contradictoris vers els germans és ben normal: els estimem i, a vegades, també els odiem! Els necessitem, però sovint voldríem desempallegar-nos d'ells! Volem jugar amb ells, però també volem estar sols! Massa sentiments contradictoris difícils de pair!

Quan arriba un segon fill a la família el regant del primer s'acaba. A partir d'ara, tot s'haurà de compartir: les atencions, els somriures, les joguines... I això pot arribar a ser molt complicat d'assimilar.

Ja sabeu que, en el Club dels Petits Lectors, creiem que els llibres poden ajudar als més petits a interioritzar aquelles situacions que viuen, a acostar-se a la realitat a través dels personatges protagonistes de les històries i de les emocions que hi viuen. Aquest llibre n'és un bon exemple. Senzill i directe, cru i tendre. 

La Laia, protagonista d'aquest conte, està farta del seu germà petit. Quan va néixer era tan bonic i tan quietó, sempre dormint, estiradet sense moure's..."Però ara s'ha convertit en un monstre. Un monstret!". Li tira les torres a terra, trenca els caps de les figuetes de fang que fa, li estripa tots els dibuixos,...

""Deixa'l estar, que és petit", li diu la seva mare. Però la Laia ja n'ha tingut prou. El seu germà se n'ha d'anar!". Primer intenta enviar-lo per correu, però no entra a la bústia. Després el llença a les escombraries, però la mare l'enxampa. "Aleshores la Laia decideix deixar-lo a la vorera del carrer amb un cartell que diu "ES VEN GERMÀ PETIT". Però ningú no el vol"

Fins que, al cap d'una estona, passa en Marc, que sempre ha volgut tenir un germà petit! "Que el vols?"."M'encantaria", va dir en Marc. Així doncs, en Marc agafa el germà petit de la Laia i se'n va."

La Laia balla feliç per tota la casa, ara pot fer el que vol sense que la molestin. Al vespre es banya. Té tota la banyera per ella sola, no s'ho pot ni creure! 

Però de sobte la Laia recorda que "quan hi ha el seu germanet, ella li renta l'esquena i el cap. A ell li encanta que ho faci". Quan surten s'eixuguen amb la mateixa tovallola. "Ell li fa petons mullats i li diu: "abraça'm més fort!"". Ara li deu estar fent petons a en Marc!

La Laia surt de la banyera i corre cap a casa d'en Marc. ""Vull que me'l tornis!", crida la Laia. "Aquí el tens. M'ha estripat tots els dibuixos i s'ha empassat una peça de lego", diu en Marc. "Deixa'l estar", diu la Laia, "que encara és petit". No el vol tornar a perdre mai més. Potser és un monstruet, però és el seu monstruet."

 
Us deixo algunes RECOMANACIONS per aprofitar al màxim el llibre i tractar l'arribada a casa d'un nou germà. A més trobareu més llibres sobre el tema.

LA GELOSIA, NORMAL I POSITIVA:

Amb l'arribada d'un nou germà, inevitablement, la dinàmica familiar canvia i els altres nens de la casa ho perceben com una amenaça, doncs s'ha trencat la rutina que els donava seguretat. A més, solen creure que l'amor és finit, per tant, si ara estimem el nou germà, no queda amor per ells. Amb tot, és normal que apareguin sentiments de gelosia, inclús poden ser positius, sempre que no sobrepassin certs límits, doncs demostren que els nens/es han creat un vincle fort amb els seus pares i cuidadors. La gelosia anirà desapareixent si aconseguim que no se sentin desplaçats i quan s'adonin que els seguim estimant i que el nostre amor no desapareix per compartir-lo. Donem-los temps per assimilar els canvis.

QUÈ PODEM FER DURANT L'EMBARÀS?:

• El primer serà triar el moment idoni per donar la notícia al nen/a. Dependrà de la seva edat, però cal tenir en compte que no tenen la mateixa percepció del temps que els adults. Si els ho expliquem massa aviat, se'ls farà molt llarg. A més, si són petits no ho entendran fins que sigui més tangible. Un bon moment seria, per exemple, cap al cinquè o sisè mes. Ara bé, és important que sàpiguen de la notícia per nosaltres i que ningú se'ns avanci. Dos llibres per explicar les etapes de l'embaràs i com creix la panxa i el bebè: "Espero un germanet", Marianee Vilcoq, Ed. Corimbo, +2anys; "La Laura i la panxa de la mare",  Liesbet Slegers, Ed. Baula, +2anys. 
  

• Un cop comunicada la bona nova, és important que no se sentin desplaçats. Podem integrar-los deixant que ens ajudin a preparar l'habitació del nou germà, la robeta o que li triïn alguna joguina. Està bé explicar-li que el germà petit l'estimarà molt, que ell podrà protegir-lo i cuidar-lo a més d'ensenyar-li moltes coses i jugar amb ell quan sigui més gran. Un llibre perquè descobreixi en tot el que ens pot ajudar: "Aviat tindré un germà", Violeta Denou, Ed. TimunMas, +3anys i un llibre per explicar les coses dolentes i les bones de tenir un germanet/a: "En Bepo no vol germanets", Susana Rico Calleja, Ed. Idampa, +3anys.

• En aquest moment també apareixeran un munt de preguntes per saciar la seva curiositat. Oblidem-nos de la cigonya, l'abella i la flor i donem-los respostes clares, senzilles i adaptades a la seva edat. Llibres per explicar sense embuts com es fan els nens/es: "La mare va pondre un ou! o com es fan els nens", Babbete Cole, Ed. Destino, +5anys; "Un bebé a la panxa de la mare", Stephanie Blake, Ed. Corimbo, +3anys; "¿Cómo se hace un bebé?, Cory Silverberg, Ed. Beascoa; +6anys.

• Explica-li amb regularitat què passarà quan arribi el nou germà, com canviaran les coses, que l'estimarem igual, però tindrem menys temps per ell,... Aquí podem ajudar-nos amb llibres, n'hi ha molts que tracten el tema, per exemple: "La Laura té un germanet", Liesbet Slegers, Ed. Baula, +2anys i "Aviat tindré una germaneta, i què?", J.M. Olaizola, Ed. La Galera, +7anys.

• També pot ser una bona idea donar al nen/a un ninot que sembli un bebè perquè el cuidi, li canviï el bolquer, li doni de menjar, el posi a dormir, el tracti amb suavitat,...

• Planifiquem amb temps qualsevol canvi que afecti el nen/a. Per exemple, canviar-lo d'habitació, treure-li els bolquers o deixar el xumet. Fem-ho amb prou antelació perquè el canvi pugui ser assimilat adequadament. Si no és possible, potser millor deixar-ho per més endavant. Normalment és complicat que el nen/a progressi al següent nivell de desenvolupament mentre apareix un nou germà a la família. Inclús és habitual certa regressió. Si haurà de compartir l'habitació amb el nou germà, tenim aquests llibres: "Un intrús a l'habitació", David Montserrat, Ed. La Galera, +3anys i "Les coses canvien, Billy!, Jan Fearnley, Ed. Timun Mas, +5anys.
  
  

• Quan s'acosti el moment del part, parlem-li del que passarà: que la mare serà fora uns dies, qui el cuidarà i l'anirà a buscar a l'escola, etc. Els nens/es necessiten saber que ho tenim tot controlat i preparat, així els transmetrem seguretat i seran capaços de gestionar els canvis molt millor. Si hi ha la possibilitat, portar-lo a visitar l'hospital és bona idea, així li serà més fàcil imaginar on sou durant la vostra absència i això el tranquil·litzarà.

QUÈ PODEM FER DURANT EL PART?

• Durant l'absència dels pares és important mantenir al màxim les seves rutines diàries i intentar que la persona que se'n farà càrrec ho faci a casa vostra, així el nen/a es sentirà més segur.

• Sempre que sigui possible, acomiada't d'ell/a abans de marxar i torneu a parlar de tot el que passarà, on vas, qui es farà càrrec d'ell, etc.

• Com més aviat millor, deixeu que us visita a l'hospital. Intenteu estar per ell/a el màxim possible, pregunteu pel que ha fet, interesseu-vos per com s'ha trobat, etc.

• Podeu donar-li un regal quan us visiti a l'hospital i dir-li que li ha portat el nou germanet/a.

QUÈ PODEM FER A LA TORNADA A CASA?

• Un cop més, intentarem mantenir al màxim les rutines i costums que ja teníem. Intentem alterar al mínim la planificació setmanal que teníem, les seves activitats o els dies que anàvem al parc. Així li demostrem que ell/a encara és important i ens preocupem per les seves coses i interessos, que continua tenint un lloc dins la família. Un llibre per dir-li que sempre l'estimarem: "T'estimaré sempre, petitó", Debi Gliori, Ed. Estrella Polar, +3anys. 

• Fem-lo participar de la cura del bebè, se sentirà important, integrat, útil i valorat.

• Inevitablement se sentirà desplaçat, un bebè és molt demandant i ens traurà molt de temps. Per això és imprescindible que trobem un momentet al dia per dedicar-lo en exclusiva al nen/a. Per exemple, explicant-li un conte abans d'anar a dormir o portant-lo al parc sol sense el bebè.

• Intentem que les visites també li facin atencions i si porten un regal pel bebè, també li portin un detall per ell/a.

• Vigilem amb utilitzar coses del germà gran sense el seu consentiment previ. 

• Davant possibles regressions (fer-se pipi, voler el xumet o el biberó de nou, etc.), el millor és no fer massa cas, deixar que tornin a ser una mica petits i sobretot no renyar-los. És la seva manera de cridar l'atenció i expressar que voldrien tornar a la situació anterior quan eren ells el centre de la família. De seguida s'adonaran que no els satisfà ser petits i tornaran a la normalitat.

• Sempre parlar molt i deixar que expressin les seves preocupacions oferint moments relaxats per expressar els seus sentiments vers el nou bebè i la nova situació familiar. Un altre llibre per dir-li com l'estimem: "Un amor tan gran", Raquel Diaz Reguera, Ed. Imaginarium, +3anys.

I AMB LA GELOSIA.... QUÈ FEM?  

• El més important és mostrar empatia, posar-nos en el seu lloc i mai ridiculitzar-lo o renyar-lo per com se sent. Per molt dur que sigui sentir-li dir coses com "l'odio", "quan el tornarem?", "per què heu hagut de tenir un altre bebè?", etc. no se l'ha de castigar per expressar el que sent, doncs això no farà que desaparegui la gelosia i sí que el nen/a se senti encara pitjor. Busquem frases per fer-li veure que entenem el que li passa i que els seus sentiments són normals: "entenc que estiguis trist perquè ara la mare no té tant de temps per jugar amb tu, jo també ho trobo a faltar"; "tens raó, el bebè és una mica pesat, tot el dia plorant i volent estar a coll, no puc fer res!"... Uns llibres: "Cigronet", Stephanie Blake, Ed. Corimbo, +4anys i "Feu-me cas!", Anke de Vries, Ed. El vaixell de vapor, +7anys.
  

• Freqüentment, la gelosia es manifesta en forma de rabietes, plors, desobediència o agressions cap al bebè, tot per cridar la nostra atenció. En aquests casos, el millor és ignorar els mals comportaments (així no ho premiem amb la nostra preocupació i atenció) i alabar la seva conducta quan per exemple ens ajuda amb la cura del bebè. Important posar límits clars i ferms quan creiem que la seva conducta és inadequada o perillosa pel bebè. Un  llibre on el monstre és una metàfora dels sentiments negatius i el mal comportament de la germana gran vers el bebé: "Ha estat el petit monstre!", Helen Cooper, Ed. Joventut, +3anys.

• Altres vegades, la gelosia fa que el nen/a es torni més introvertit i tímid, eviti el contacte amb altres nens i adults, això és degut al fet que el canvi li provoca inseguretat i pèrdua d'autoestima. Caldrà donar-li suport, no obligar-lo a fer el que no vol i reforçar la seva autoestima. Un llibre per quan creuen que el bebé (o qualsevol altre familiar) no els estima: "M'estimes o no m'estimes?", Carl Norac, Ed. Corimbo, +3anys.

• I sobretot, molta molta paciència i amor. La gelosia marxarà tal com ha vingut... i tornarà quan menys ens ho esperem!