L'esquirol poruc

• Títol: L'esquirol poruc
• Autora i il·lustradora: Mélanie Watt
• Editorial: Castellnou
• Edat recomanada: a partir de 4 anys

• Puntuació Club Petits Lectors:10
• Categories: emocions, por 

El llibre que us porto forma part d'una col·lecció de llibres il·lustrats que tracten les pors infantils amb grans dosis d'humor i ironia. Les aventures d'aquest rosegador neuròtic i encantador ja han fet riure de valent a nens, joves i adults d'arreu del món. 

Les tres històries de la col·lecció tracten de les pors infantils més freqüents: por a les coses noves i situacions o llocs desconeguts; por a les persones desconegudes i a fer amics nous; por a ficar-se al llit a l'hora d'anar a dormir. L'autora, Mélanie Watt, aconsegueix tractar aquestes pors de manera extremadament divertida al reduir-les a l'absurd mitjançant un humor irònic i absurd. 

Els llibres enganxen a grans i petits: els més petits s'identificaran amb el personatge i les seves pors; els joves disfrutaran amb el genial sentit de l'humor de les històries i els adults gaudiran de la ironia amb què es tracten temes com la sobreprotecció infantil o l'obsessió per la higiene.

També sorprèn la peculiar i original manera en què les il·lustracions i el text es combinen. És un format innovador, amb llistes, esquemes i vinyetes que a vegades ens recorden un còmic i que ajuden a l'autora a plasmar la peculiar personalitat del personatge.

En el primer títol de la col·lecció, L'esquirol poruc, ens adonarem que aquest rosegador és espantadís i insegur, doncs MAI no abandona el seu roure, és massa perillós, podria ensopegar amb taràntules, taurons, marcians verds o abelles assassines. "S'estima més quedar-se al seu arbre, un lloc segur i familiar...per un esquirol, l'inconegut pot ser molt perillós" 

No abandonar mai el roure té moltes avantatges, encara que també alguns inconvenients. "Al roure tots els dies són iguals. Sempre se sap què passarà. Tot està sota control". La rutina diària de l'esquirol es basa sempre en el mateix: menjar glans i mirar el paisatge.

"Però suposem que passa una cosa inesperada...pots estar segur que aquest esquirol està preparat". Té un equip complet d'emergència i un pla de fuga "Top Secret". I recorda: "si tot això falla...sempre pots fer el mort!".

Sembla que l'entranyable rosegador ho té tot sota control. Aguaita dia rere dia, fins que un dia....Apareix una abella assassina! Mort de por, l'Esquirol Poruc salta de l'arbre, sense el paracaigudes!! "Llavors passa una cosa increïble...l'Esquirol Poruc no és un esquirol qualsevol. És un esquirol VOLADOR". "Se sent feliç, valent, tranquil i viu!".

L'Esquirol Poruc s'adona que en l'inconegut no hi ha cap perill i s'anima a fer canvis radicals a la seva vida...

Podeu trobar material descarregable per fer una careta de l'Esquirol Poruc, imprimir adhesius i fer uns punts de llibre al bloc de L'Esquirol Poruc.

Us deixo algunes RECOMANACIONS per ajudar als nens i nenes a controlar i superar les pors:

- La por forma part del desenvolupament evolutiu dels nens i nenes. Al llarg de la infantesa van passant per diferents etapes caracteritzades per diferents pors, així; tots pateixen alguna por o altre, en major o menor mesura. Són comuns les pors a situacions quotidianes com anar a dormir, la foscor, quedar-se sol, anar a l'escola,... Per tant, el primer que podem fer és acceptar que, per ridícula que ens sembli la seva por, per ell o ella és molt real i necessita el nostre suport i comprensió. Oferim-li oportunitats per parlar i, sobretot, escoltem-lo amb atenció, mostrant la nostra preocupació. Fem-li saber que és normal el que sent i que a nosaltres també ens passava de petits. Transmatem-li confiança, seguretat, tranquil·litat i molt d'afecte.

- És molt important no renyar ni recriminar al nen o nena per tenir por. Tampoc el ridiculitzeu o avergonyiu per expressar el que sent. Tot això no el farà sentir-se menys atemorit, en canvi; augmentarà l'ansietat i baixarà la seva autoestima. Tampoc serveix obligar-los a canviar d'actitud o a fer el que els fa por, només farem que es sentin pitjor. En la mateixa línia, és important no utilitzar les pors per controlar la seva conducta o castigar-lo: "Si no t'acabes la sopa, et tanco a l'habitació sol i a les fosques!!". No només és cruel, sinó que li estem reforçant la idea que estar sol i a les fosques és dolent.

-  A poc a poc, feu que el nen o nena s'enfronti sol a la situació que li provoca por i eviteu sobreprotegir-lo. Al principi, segurament, no serà capaç de fer-ho sol, acompanyeu-lo perquè vegi que no passa res. Aplaudiu cada petit progrés que faci en la superació de la seva por, elogieu el seu valor, decisió i esforç. Així l'animareu i li donareu més confiança. Quan apareguin noves pors, és interessant recordar-li com va superar les velles i transmetre-li la confiança i la seguretat que ara també en serà capaç.

- Per la por a la foscor, va molt bé fer jocs a les fosques, amb l'ajut de lots. Per exemple, jugar a fet i amagar amb la casa totalment a les fosques, podem fer servir el lot per buscar l'amagatall, però després l'haurem de tancar perquè no ens trobin. Segurament, no voldrà amagar-se sol, podem fer equips i acompanyar-lo. També podem jugar a amagar un tresor i a buscar-lo amb l'ajut del lot. Quan el trobi, fem-li veure que ha sigut molt valent i que no li ha passat res de dolent. També hi ha llibres que s'il·luminen en la foscor, com per exemple: "És nadal!" d'Ignasi Valios i Buñuel; Ed. Barcanova.

- Si el problema és l'hora d'anar a dormir, podem posar un petit punt de llum, fer el ritual de mirar a tots els armaris i sota el llit o podem donar-li un nino o nina, a qui anomenarem, per exemple, guardià i li farem l'encàrrec de vetllar pel nen o nena. Així, si la nit no ha sigut bona, sempre es pot donar la culpa al guardià que no ha fet bé la seva feina. Serà un alleujament pel nen o nena.

- I si tenim ganes de fer una manualitat, podem fer un atrapasominis i explicar al nen o nena que serveix per atrapar els mals somnis entre l'entremat de fils i que al matí, amb la llum del dia, s'esvaeixen. Els somnis bons poden passar pel foradet central i en les plomes que pengen se'n van els somnis que hem oblidat.