Després de parlar l'altre dia dels contes clàssics, em van quedar ganes de parlar del LLOP. O millor hauria de dir del POBRE LLOP. I és que, històricament, el personatge del llop ha sigut molt recurrent en la literatura infantil i també molt maltractat. Sí, sí, maltractat! El llop sempre ha aparegut com un personatge dolent, sense pietat, molt ferotge i, per acabar-ho d'arrodonir, força beneit, doncs sempre acaba fugint amb la cua entre les potes, el cul escaldat i la panxa buida!
Per sort, també podem trobar contes infantils on el llop pren una vessant més amable i amb els quals podem ensenyar als nens i nenes a ser bondadosos, compassius, amables amb els altres i a entendre que res està establert: podem prendre les regnes de les nostres vides i, en contra del que tothom pensa, actuar lliurement fugint d'estereotips.
Aquí la nostra selecció de llops entranyables i que no fan gens de por:
#1 "L'ovelleta que va venir a sopar", Steven Smallman i Joelle Dreidemy, Ed. Beascoa (+3 anys) Un llop afamat només somia en una ovella per fer un bon estofat. Just en aquell moment truquen a la porta. És una ovella morta de fred! Al llop li ve salivera només de pensar en el sopar que tindrà avui.
Però entre una cosa i l'altra, no troba el moment de posar l'ovelleta a l'olla i li va agafant estima. "El vell llop va agafar l'ovelleta a coll... tenia una sensació estranya. Era la primera vegada que el seu sopar l'abraçava, i de sobte va perdre la gana".
"Ara vés-te'n!- va cridar el llop- si et quedes aquí, et menjaré, i després tots dos ens en penedirem". Així que l'ovella marxa cap al bosc nevat i fosc. Però el llop té remordiments: i si li passa res dolent allà fora? Així que surt corrents a buscar-la. "... t'agradaria quedar-te aquí... amb mi?- va preguntar el llop"."No em menjaràs?"."I Ara!- va respondre el llop- No em puc menjar una ovelleta que em necessita! Em podria fer venir cremor d'estómac!".
Llibre entranyable per fer veure als nens i nenes que res està decidit i podem actuar lliurement, en contra del que se suposa que hauríem de fer o pensar.
#2 "Per què diuen que els llops són dolents", Quentin Grébany, Símbol Editors (+4 anys)
Aquesta és la història d'un "llop que vivia amb els seus llobatons. No era un llop molt molt dolent, sinó un llop normal i corrent". Un dia el llop es troba amb un xai petit i el saluda amb un gran somriure, tan gran que deixa veure les seves dents, blanques i brillants. El xai s'espanta en veure les dents esmolades i corre a refugiar-se amb els porquets. Els explica: "Un llop dolent m'ha atacat. Em volia mossegar amb les seves dents grosses i punxegudes!". "El xaiet sempre exagera una mica!".
Els porquets, indignats, expliquen la història a l'oca i aquesta a l'ase, l'ase a la rata, etc. Però resulta que tots acostumen a exagerar una mica, i el rumor es va fent cada cop més gran: "Un llop immens molt ferotge amb unes dents grosses com llances ha atacat tot un ramat de xais. No n'ha quedat viu ni un!".
El pànic s'escampa. El llop, que feia tranquil·lament la seva vida, sent una conversa entre dos ocells: "un monstre cruel ronda per aquests voltants i ho devasta tot al seu pas". Espantat, el llop agafa els seus llobatons i mai ningú no ha vist un llop córrer tan ràpidament i tan lluny!
Divertit llibre per parlar als nens i nenes sobre els rumors i les pors que ens creem.
#3 "L'amable llop ferotge", Julie Bind i Michaël Derellieux, Horus editorial (+5 anys)
Un llop surt a buscar menjar per la seva família. Tot i que vol ser un llop ferotge, és de massa bona pasta i, per un motiu o un altre, acaba tenint compassió de tots els animals que es troba: el conill té fillets, passaran gana si el llop se'l menja! El cabridet està agafant llenya per escalfar la seva mare que és gran, el llop també té mare, no li agradaria que aquesta morís de fred! I si el llop es mengés el ren del Pare Noel, els petits quedarien sense regals!
Així que al final arriba al poble, va al forn de pa i agafa de tot. Bé, "en sortir deixa algunes monedes al taulell... El llop ferotge no és cap lladre!". En la tornada a casa, reparteix menjar entre els animals que abans s'ha trobat. "Gràcies, pare llop! - contesten els animals - ets realment... un llop ferotge molt amable". El llop somriu d'orella a orella.
Original història que ensenya als nens i nenes a posar-nos en el lloc dels altres, entendre els seus problemes i preocupacions, a ser compassius, amables i generosos.
Esperem que us hagi agradat aquesta petita selecció. Bona lectura!
Ei! No marxeu encara! Hem fet una manualitat molt senzilla que poden fer nens/es de totes les edats (amb la vostra ajuda, és clar) i que consisteix en fer una titella d'un llop. Així podeu teatralitzar una mica els contes. Us deixo fotos, però la podeu veure sencera aquí.
Aquesta és la història d'un "llop que vivia amb els seus llobatons. No era un llop molt molt dolent, sinó un llop normal i corrent". Un dia el llop es troba amb un xai petit i el saluda amb un gran somriure, tan gran que deixa veure les seves dents, blanques i brillants. El xai s'espanta en veure les dents esmolades i corre a refugiar-se amb els porquets. Els explica: "Un llop dolent m'ha atacat. Em volia mossegar amb les seves dents grosses i punxegudes!". "El xaiet sempre exagera una mica!".
Els porquets, indignats, expliquen la història a l'oca i aquesta a l'ase, l'ase a la rata, etc. Però resulta que tots acostumen a exagerar una mica, i el rumor es va fent cada cop més gran: "Un llop immens molt ferotge amb unes dents grosses com llances ha atacat tot un ramat de xais. No n'ha quedat viu ni un!".
El pànic s'escampa. El llop, que feia tranquil·lament la seva vida, sent una conversa entre dos ocells: "un monstre cruel ronda per aquests voltants i ho devasta tot al seu pas". Espantat, el llop agafa els seus llobatons i mai ningú no ha vist un llop córrer tan ràpidament i tan lluny!
Divertit llibre per parlar als nens i nenes sobre els rumors i les pors que ens creem.
#3 "L'amable llop ferotge", Julie Bind i Michaël Derellieux, Horus editorial (+5 anys)Un llop surt a buscar menjar per la seva família. Tot i que vol ser un llop ferotge, és de massa bona pasta i, per un motiu o un altre, acaba tenint compassió de tots els animals que es troba: el conill té fillets, passaran gana si el llop se'l menja! El cabridet està agafant llenya per escalfar la seva mare que és gran, el llop també té mare, no li agradaria que aquesta morís de fred! I si el llop es mengés el ren del Pare Noel, els petits quedarien sense regals!
Així que al final arriba al poble, va al forn de pa i agafa de tot. Bé, "en sortir deixa algunes monedes al taulell... El llop ferotge no és cap lladre!". En la tornada a casa, reparteix menjar entre els animals que abans s'ha trobat. "Gràcies, pare llop! - contesten els animals - ets realment... un llop ferotge molt amable". El llop somriu d'orella a orella.
Original història que ensenya als nens i nenes a posar-nos en el lloc dels altres, entendre els seus problemes i preocupacions, a ser compassius, amables i generosos.
Esperem que us hagi agradat aquesta petita selecció. Bona lectura!
Ei! No marxeu encara! Hem fet una manualitat molt senzilla que poden fer nens/es de totes les edats (amb la vostra ajuda, és clar) i que consisteix en fer una titella d'un llop. Així podeu teatralitzar una mica els contes. Us deixo fotos, però la podeu veure sencera aquí.
Cap comentari