Contes clàssics: sí o no?

Els contes clàssics formen part de la nostra tradició, s'han transmès de generació en generació i ens han acompanyat durant bona part de la nostra infantesa. És per això que els hi tenim una estima especial. A tots, petits i grans, ens agrada escoltar-los o explicar-los. Però l'altre dia, mentres llegia a la meva petita el conte de la Blancaneus, em vaig adonar que em saltava trossos, en canviava algunes parts i en suavitzava d'altres. Aleshores em vaig preguntar: són apropiats els contes clàssics per als nens i nenes actuals?, estan adaptats al món que els envolta?, els valors que transmeten són els que vull ensenyar?, eduquen com jo vull educar?.... en definitiva: els contes clàssics, sí o no?

Investigant una mica m'he adonat que els contes clàssics compten amb defensors i detractors gairebé a parts iguals. I tots tenen bons arguments. Els defensors, per exemple, creuen que els contes clàssics no només fomenten la imaginació dels nens i nenes, sinó que els ensenyen sentiments, els transmeten pautes de conducta i els ajuden a distingir valors morals bàsics, ja que en ells es distingeixen molt bé els personatges bons dels dolents, els valors de cadascun d'ells i les conseqüències de pertànyer a un grup o un altre.

Així, per exemple, argumenten que "Els tres porquets" ensenya valors com l'esforç en el treball;  "L'aneguet lleig" la tolerància; "Pere i el llop" la sinceritat; "La caputxeta vermella" la discreció i l'obediència; etc.

I els detractors què en pensen? Doncs que els contes clàssics van néixer amb un clar caràcter moralitzador i que, tot i que al llarg del temps s'han anat suavitzant i adaptant, encara transmeten molts estereotips sexistes i alguns valors que caldria revisar, així com models masculins i femenins molt criticables. Per exemple, els personatges masculins solen ser valents, creatius, aventurers, llestos i poderosos. Sempre guanyen i rescaten a la noia, són els seus salvadors. En canvi, els personatges femenins solen ser fràgils, dòcils, noietes passives, delicades, ingènues i, és clar, sempre d'extrema bellesa, netes i ordenades. 

Els detractors també al·leguen que els contes sovint són políticament incorrectes, són moralistes, violents i cruels; donen una visió patriarcal del món i s'emmarquen en una societat molt allunyada de l'actual. Però a més, molts intenten ensenyar als nens i nenes actituds i conductes a través del que s'ha anomenat pedagogia de la por: atemorir els nens perquè es comportin de certa manera o adoptin certs costums.

I, aleshores, els contes clàssics: sí o no? Doncs bé, com que en aquesta vida no tot és blanc o negre, sinó que hi ha infinits colors, potser podem trobar un punt entremig o, en aquest cas, adaptacions de contes clàssics que ensenyin valors adequats; s'allunyin d'estereotips sexistes i no fomentin la pedagogia de la por.

Ufff que complicat... doncs no!... n'hi ha! I una bona pila. Us deixem una selecció:

#1 Col·lecció "Contes desexplicats", Ed. Baula (+5 anys): 6 contes on trobareu personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó. Amb arguments plens de sorpreses i molt d'humor que faran volar la imaginació dels primers lectors. Així, per exemple, la caputxeta continua sent vermella, però és molt espavilada i forçuda, així que val més que el llop es prepari per rebre una bona lliçó!

Contes desexplicats al suplement Criatures (diari ARA)

 

#2 Col·lecció "Érase dos veces", Cuatro tuercas (+4 anys): 6 contes que, respectant la màgia, la fantasia i la atemporalitat dels clàssics originals, s'han desfet del sexisme, la desigualtat, la violència i el culte a la bellesa. I han quedat contes divertits, co-educatius, corresponsables i igualitaris. En castellà i català.

#3 "La caputxeta vermella", Aaron Frisch i Robert Innocenti, Símbol Editors (+9 anys): aquesta versió moderna de la caputxeta va guanyar el Premi Llibreter 2014 al millor àlbum il·lustrat. I és que les seves magnífiques il·lustracions descriuen la ciutat com un indret salvatge, un bosc ple de vida i colors, on els camins poden ser solitaris, però no ho són, i els perills ens esperen a cada cantonada. Una crítica contundent a la societat de consum actual i una denúncia a les contradiccions de la vida moderna. Amb aquesta posada al dia del conte s'ofereixen noves lectures i es provoquen moltes preguntes.

#4 "Caperucita roja", Adolfo Serra, Narval Editores (+2 anys): aquesta versió ens agrada perquè no té text, només imatges espectaculars de gran força expressiva. Això permet que la imaginació dels nens i nenes voli per crear infinites lectures. En cada lectura, una nova versió de la caputxeta vermella! A més, veient les il·lustracions ens adonem que el llop (que simbolitza la por) és també el camí, el bosc,... i que, si volem arribar al nostre destí, haurem d'enfrontar-nos a les nostres pors, llençar-nos a creuar el bosc i recórrer el seu perillós camí. Més sobre l'autor al seu blog.

 

#5 "Los tres cerditos", David Wiesner, Ed. Juventud (+7 anys): en aquesta versió el llop bufa tan fort que fa fora del llibre els tres porquets, que van a parar a altres contes. Mentre el text s'escapa, trobem històries dins d'altres històries i fets inesperats en una versió més que original.

Conscients que ens n'hem deixat molts, esperem que us hagin agradat les nostres propostes. Bona lectura i feliç 2015!

Si, relacionat amb el que parlàvem, us questioneu l'idonïetat de les pel·lícules de Disney, us deixo aquesta fantàstica entrada que ens regala Entre Actividades Infantiles titulada "Sobre Disney, estereotipos y niños".