L'abella de més

• Títol: L'abella de més
• Autor: Andrés Pi Andreu
• Il·lustrador: Kim Amate
• Editorial: Takatuka
• Edat recomanada: a partir de 5 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: valors, tolerància, solidaritat, igualtat, integració, convivència, prejudicis

Aquesta setmana us recomanem un llibre infantil per tractar amb els més petits temes delicats com la immigració, la integració social i la igualtat. Aquest no és un llibre qualsevol, és un crit a la solidaritat i la tolerància, perquè són molt més les coses que ens uneixen que les que ens separen! 

En el conte es tracten temes tan actuals com el racisme, la xenofòbia i la discriminació social. Però veureu que la història fa un gir magnífic i al final guanya el sentit comú i les abelles aprenen que conviure les unes amb les altres és molt senzill!

Sense dubte, un altre llibre imprescindible!

Vet aquí un rusc on sembla que cada dia hi ha menys lloc disponible. Les abelles estan alterades, però, sobretot, tipes de treballar tan apretades, sense "espai per fer un sudoku, jugar a parxís o a dames". Així que decideixen investigar la situació.

Tres abelles arquitectes seran les encarregades de resoldre l'enigma. Després de treballar nit i dia, apretades, sense descans, durant set dies, arriben a la "misteriosa i esgarrifosa" conclusió que la falta d'espai és perquè hi ha una abella de més al rusc!

En aquest punt és quan el racisme s'apodera de les abelles que comencen a preguntar-se per aquesta abella de més: serà estrangera?, serà immigrant?, i si porta malalties?, potser em vol prendre la feina?, ...

Amb tot, les abelles estan histèriques i es genera un pànic col·lectiu. Abelles de diferents professions proposen diferents mètodes per trobar l'abella que sobra, però cap funciona. Mentrestant, el desordre creix i creix. Per sort, l'abella mare intervé per posar seny i, amb una prespectiva nova, fa veure a les abelles que totes són això, abelles, i que no en sobra cap, sinó que falta un dormitori al rusc!

Atureu-vos una estona a cada pàgina per mirar les il·lustracions, ja que són molt treballades, amb un munt de detalls divertits que donen un toc d'humor a la història i relaxen una mica la tensió del tema tractat. Fixeu-vos, per exemple, en l'insecte barbut que surt a gairebé totes les il·lustracions, els cartells informatius repartits per tot arreu, els accessoris que porta cada abella en funció de la seva professió,... Segur que cada vegada que el llegiu trobareu algun detall nou i sorprenent. I perfecte l'última il·lustració per arrodonir el conte: després de tant estar apretats durant tota la història, una habitació ben ample per l'abella de més!

Atres ressenyes d'amics: Boolino
 
Us deixo dues ACTIVITATS que hem fet relacionades amb el llibre:

- Hem fet unes abelles per pintar i decorar la casa: tenim ganes de primavera!!!! Així que hem obert les portes de casa a aquestes abelles tan gracioses, ara que els primers arbres comencen a florir!

Per fer-les només cal que les dibuixeu (vosaltres o els nens) o bé les podeu descarregar i imprimir aquí. Després les pinteu i les retalleu. Nosaltres les vam plastificar, però si no teniu la màquina, també podeu enganxar-les en una cartolina perquè quedin més fortes. Podeu fer-hi un forat i passar-hi un fil per penjar-les per casa o col·locar-les directament on vulgueu. 

Els nens van tenir una idea: si les volíem penjar, també s'havien de pintar per darrere. Així que vam posar el full a la finestra i vam ressegir l'abella per l'altra banda del full. Em va fer molta gràcia perquè recordo que quan era petita m'encantava fer això, a més, és un bon exercici de motricitat fina, no us sembla?

- Aquesta setmana estem molt dolços i molt cuiners: primer uns pastissos d'aniversari i després unes galetes d'abelles. Hi haurà una galeta de més? No ho crec, jijiji! Podeu veure com les hem fet aquí. 

Fins la setmana que vé, BONES LECTURES!

Els tres bandits

• Títol: Els tres bandits
• Autor i il·lustrador: Tomi Ungerer
• Editorial: Kalandraka
• Edat recomanada: a partir de 4 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: emocions, por, valors, solidaritat, generositat, el que està bé i el que està malament, trencar estereotip, adopció 

Avui us recomanem el llibre infantil "Els tres bandits", un clàssic de 1963 que, per sort,  l'editorial Kalandraka va recuperar el 2008. I és que, aquest àlbum il·lustrat, és una petita joia que petits i grans no poden perdre's! 

Ho té tot: una història que captiva; ingredients com els d'abans (dolents que assetgen en la foscor, tresors, personatges indefensos,...); un llenguatge ric però concís, que diu el just per ubicar-nos; i unes il·lustracions magistrals, que aconsegueixen crear l'ambient necessari en cada moment.

Veureu com tots, petits i grans, es rendeixen a aquesta història. És genial veure com els nens i nenes es queden bocabadats, amb els ulls ben oberts i en un silenci que només es trenca amb algun "ai" i "ohhh".  I és que, al principi, tant el text com les il·lustracions aconsegueixen crear un ambient de gran tensió i por. No podria ser menys amb tres personatges tan terribles i malvats. Però al final la història fa un gir que us farà somriure alleujats. Amb tot, el llibre transmet emocions que van de la por a la tendresa, passant per l'angoixa, l'esglai i la sorpresa. Podreu parlar amb els nens i nenes del que està bé i el que està malament, de què a vegades les persones no són el que semblen, de la bondat del cor, la generositat, la solidaritat ... i altres temes més delicats com els infants abandonats o sense pares i l'adopció.

"Hi havia una vegada tres bandits ferotges vestits amb capa negra i barret negre". Eren tan dolents i terribles que tenien a la gent atemorida, la seva simple aparició feia desmaiar la gent de por, els gossos fugien i ni tan sols els homes més valents s'atrevien a enfrontar-s'hi.

Tenien una peculiar tècnica per emboscar carruatges en plena nit: el primer bandit tirava pebre a la boca dels cavalls per aturar-los, el segon destrossava les rodes dels carruatges a cops de destral i el tercer amenaçava als passatgers amb el seu trabuc.

Amb les seves malifetes havien aconseguit atresorar moltes riqueses. Tenien baguls i arquetes plenes d'or i altres tresors, que amagaven en una casa al cim d'una muntanya.

Una nit ben fosca van assaltar un carruatge, però aquest només duia una nena òrfena, que es deia Úrsula. La nena, quan els va veure, no els va tenir por, ben el contrari. Es va posar molt contenta. Els tres bandits, com que no hi havia res més al carruatge, se la van endur a casa seva.

L'endemà, quan la nena es va llevar, va trobar tots els tresors dels tres bandits i els va preguntar: "Què en fareu de tot això?".

Aquesta innocent pregunta va trasbalsar els bandits, que mai no hi havien pensat en això. Ara es veien obligats a reflexionar sobre el que eren, el que feien i el que volien.

Fins aquí les il·lustracions del llibre són impactants i tenebroses, amb predomini del negre i el blau fosc. Molt apropiades per crear un ambient de tensió i por, en sintonia amb el món delictiu dels tres bandits, que apareixen com siluetes que es mouen en la foscor, per fer les seves malifetes. Però a partir de la trobada amb la nena, les il·lustracions comencen a canviar: el blau fosc es va tornant més clar i apareixen nous colors molt més vius, a mesura que el negre va perdent protagonisme. 

Aquest canvi en les il·lustracions acompanya a la perfecció el fil argumental de la història: doncs els tres bandits comencen a agafar estima a la petita Úrsula i es tornen bons, canviant el seu món de robar i amenaçar a la gent per un món on es dedicaran a ajudar als infants necessitats. 

Així doncs, decideixen utilitzar les riqueses que havien acumulat per comprar un gran castell i acollir a tots els nens i nenes abandonats o sense pares. 

Us deixo un vídeo del llibre (en espanyol):

Us deixo algunes ACTIVITATS relacionades amb el llibre que hem estat fent:

- Només veure el llibre vaig pensar en les ombres xineses. És un llibre ideal per representar-lo en un teatre d'ombres, o sigui que ens hi vam tirar de cap! A més, casualitats de la vida, em va caure del cel aquest enllaç sobre com fer un teatre d'ombres casolà, això era un senyal! Us animo a fer-ho perquè és molt senzill. Us deixo unes imatges del resultat i aquí podeu trobar més informació de com ho vam fer i plantilles per fer els personatges del conte "Els tres bandits".

- Aquest deu ser el conte de les casualitats perquè just quan el vam comprar els nens estaven fent a l'escola dibuixos amb paper de carbó i em demanaven de fer-ho també a casa. Per les tonalitats del llibre, em va semblar que aquesta tècnica era molt apropiada per fer uns dibuixos del llibre. Aquí us deixo unes fotografies i aprofito per donar les gràcies a les mestres d'infantil per la meravellosa feina que fan dia rere dia:

- I l'última casualitat: també em van preguntar per un llibre per superar la por als lladres. Doncs "Els tres bandits" crec que pot servir: amb ell podem argumentar que no cal patir pels lladres doncs també tenen bon cor o dir que, com en el llibre, els lladres no farien mai mal als nens i nenes,... Si voleu saber més sobre aquesta consulta, premeu aquí.  

- Seguint amb la por, aquest llibre és una bona excusa per inventar jocs en la foscor i treballar una mica amb aquesta por, que tots els nens i nenes passen en algun moment o altre. Podem fer molts jocs a les fosques i amb lots: jugar a amagar un tresor i trobar-lo; jugar a fet i amagar amb la casa a les fosques; jugar a bandits que espanten la gent en la nit i riure molt donant-nos ensurts; etc.

- Si voleu conèixer més sobre les pors que tenen els infants i com ajudar-los a controlar-les i superar-les, llegiu les recomanacions que vam fer en el llibre "L'esquirol poruc", una col·lecció de tres llibres que tracten les pors infantils amb grans dosis d'humor i ironia.

Els veïns del C/ Quisap

• Títol: Els veïns del C/ Quisap
• Autor i il·lustrador: Cristina Zafra
• Editorial: Comanegra
• Edat recomanada: a partir de 6 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Puntuació lectors bloc:
• Categories: valors, solidaritat, convivència

Els veïns del C/Quisap és un llibre il·lustrat ple de personatges estrambòtics, cadascun d'ells amb un problema terrible i espantós. Sort que sempre hi ha un veí disposat a donar-li un cop de mà. Amb ells els nens i nenes descobriran la solidaritat i com tots tenim sempre la clau per ajudar algú que ho necessita. Un crit a la generositat i a la convivència.

La protagonista del llibre ens explica que al costat de casa seva només hi queda un solar buit on de vegades porta a passejar el seu gos, però ahir, quan va anar al solar, li va passar una cosa increïble...."Al mateix lloc que el dia abans era buit, ara s'hi aixecava un edifici ben estrany. Com era possible?". 

La nena es queda tan parada, que no s'adona que és al mig del carrer i una furgoneta està a punt d'atropellar-la! Aquí s'hauria acabat la història si no fos perquè els nous veïns sempre estan disposats a ajudar a qui ho necessiti. La nena és tirada cap amunt pel veí del 1er 1a, el senyor Pägueiras, que en comptes de mans té paraigües!

La nena queda d'allò més sorpresa: "P, pe, però vostè deu poder fer coses molt divertides amb unes... paraigua-mans!"

El senyor Pägueiras, reconeix que no està malament tenir paraigües en lloc de mans, però que té un problema terrible i espantós: "Quan em pica l'esquena i no em puc gratar!".

Per sort, la senyora Salmmin, del 1er 2a, sempre li dóna un cop de mans quan té picor, doncs ella en té més de mil, de mans! Però ella també en té un de problema: imagina't per tallar les més de cinc mil ungles que té!

Per sort, les germanes Rosseti, del 2on 1a, li poden fer la manicura en un moment, doncs tenen tisores en lloc de cames. Però, és clar; això també té els seus inconvenients: "que quan dormen estripen els llençols"... cada nit el mateix!

Per sort, el senyor Trasés, del 2on 2a, és mig home mig màquina de cosir, un gran sastre que arregla tots els llençols en un tancar i obrir d'ulls. Però el seu pis té poca llum i quan es fa fosc no s'hi veu i ho cus tot al revés.

Per sort, la senyora Tomebba, li pot donar un cop de mà, doncs és mig dona mig làmpara. És una dona molt lluminosa, però com tots, té un problema terrible i espantós: "quan porta molta estona fent llum, comença a posar-se incandescent, li surt fum del cap....".

Per sort, la noia del 3er 3a, la Torvindela, té un ventilador al cap i la refreda en un moment. Però, és clar, "amb tant d'aire sempre està refredada, la pobra!"

"I com s'ho fa...?" es pregunta la nena. 

Resulta que encara no hi ha ningú que la pugui ajudar. Però aquella mateixa nit faran una reunió de veïns per veure com poden arreglar el seu problema.

La nena torna a casa i es passa tota la nit pensant què pot fer ella per ajudar als nou veïns, fins que troba la solució! Al matí corre a parlar amb el senyor Pägueiras, però en arribar-hi...

Segur que aquest llibre agradarà a grans i petits, doncs és entretingut alhora que ens ensenya alguna cosa més: tots som diferents, tots tenim virtuts i també alguna mancança, tots tenim alguna cosa especial que podem fer servir per ajudar als altres i tots necessitem ajuda alguna vegada. Les il·lustracions us atraparan i els personatges, tan estranys i divertits, no us deixaran anar fins al final.

Us deixo algunes RECOMANACIONS per FOMENTAR la SOLIDARITAT dels més petits:

- Els experts creuen que els valors són com hàbits que es van interioritzant de forma inconscient en el nucli familiar. Els nens i nenes aprenen per imitació, és a dir, pel que veuen que fem més que pel que diem. Així doncs, la millor manera de fomentar en ells la solidaritat és practicar amb l'exemple i fer que ells participin de forma activa en el procés. Expliquem-los que hi ha una campanya per donar aliments a qui no en té, deixem que escollin del rebost o la botiga el que donarem, ho posin a la bossa i la portin ells fins al lloc de recollida. O que triïn la roba que ja els hi va petita o les joguines que no utilitzen. 

-  També és important fomentar l'empatia, ja que si el nen o nena es posa en el lloc de l'altre,  entendrà millor perquè és important la seva ajuda. Despertem la seva preocupació pels altres invitant el nen o nena a trucar a l'amic o familiar que està malalt, a ajudar als més petits a pujar les escales o a portar la maleta de l'escola,...

- Els jocs cooperatius van molt bé per fomentar la solidaritat, ja que afavoreixen la col·laboració entre els participants, que en lloc de competir, s'ajuden per guanyar. En aquests jocs només hi ha un equip, tots juguen junts, per tant, l'objectiu no és competir per guanyar a l'altre, sinó col·laborar per vèncer tots a un element extern, superar un desafiament o assolir un objectiu comú. Aquí podeu trobar una llista de jocs cooperatius.