Consulta: Llibres per estimar els llibres

Consulta: "hola! Tenim una nena de 2 anys i ens agradaria poder comprar-li un llibre (encara que sigui per una miquetona més grans) perquè entengui el valor de tenir cura dels llibres. Li encanten els contes però encara no entén que no es llencen a terra o es pinten... I voldríem que aprengués a estimar els llibres més del que ja ho fa. Gràcies"

El més important per fomentar l'amor i l'interès per la lectura en els infants és que vosaltres doneu exemple. Si ella veu que estimeu els llibres, que llegiu sovint, que els cuideu, que els llibres tenen un espai a casa, que quan acabeu de llegir els guardeu ben posats al seu lloc... ella ho anirà interioritzant i segur que també els acabarà estimant i tractant bé. Ja només pel fet de plantejar aquesta pregunta, em demostreu que teniu interès per la lectura, o sigui que no patiu, d'una manera o altra, segur que li transmetreu a la vostra filla. 

Ara bé, són petits i els agrada experimentar: "pintarà el color també a la paret?, què passa si deixo anar això a terra?, i si ho torno a tirar?" Per ells no hi normes ni límits, fins que nosaltres els posem, és clar! Nosaltres som els que els hem d'ensenyar el que està bé i el que no. Una manera que a mi em va anar força bé quan els bessons eren petits i que ara he recuperat amb la nena de dos, és el següent: quan fan alguna cosa que no considero adequada (aquí cada família té la seva llista ;)), els dono alternatives. Per exemple, suposem que estan pintant un llibre. Aleshores els dic: "ei!, si vols pintar, et porto una llibreta o un full". Vaig corrents a buscar-ho i els dic: " ho veus, es pinta aquí, en el llibre no. El llibre és per llegir". I aparto el llibre delicadament. Així ni renyo ni castigo, però està quedant clar el que es pot fer i el que no. Si està tirant alguna cosa inadequada pels aires, dic: "vine que buscarem la pilota i ens la podem tirar un a l'altre, aquesta joguina no que la podríem trencar".

Recordo molt un temps que els hi va donar per picar a la televisió amb tot el que trobaven, llavors vaig fer-me amb uns tambors. "Ei!, si voleu picar, anem a fer música amb el tambor, a veure qui pica més fort". I acabàvem fent una rua per casa cantant i tocant els tambors.

Al principi vaig pensar que no sabrien distingir "aquí puc picar i aquí no". Però com n'estava d'equivocada! Són molt més espavilats del que semblen. O hauria de dir: "socors encara són més espavilats del que ens pensem!!!" Oi tant si ho saben distingir! Això no vol dir que no ho hàgim de repetir una i una altra vegada, jijiji!

Bé, m'estic enrotllant, perquè el que em demanàveu era un llibre....

He estat buscant algun llibre que parlés de cuidar els llibres (o les coses en general) per una edat de 2 anys, però no he trobat res concret. Hi ha molts llibres sobre els bons costums, les bones maneres, ser educats, recollir, ajudar,... però cap concret sobre no pintar, estripar o tirar els llibres. 

Tot i així, he trobat aquest que podria servir:

"Això no es fa!", Jeanne Ashbé, Ed. Corimbo: el llibre fa un repàs de coses que els més petits solen fer i que no són molt correctes: estirar la cua al gat, desembolicar tot el paper de WC, estirar de les estovalles,... i trencar les pàgines dels llibres! A canvi, dóna alternatives: podem acariciar el gat, fer una torre amb els rotlles de paper... o llegir un llibre amb l'àvia. Aquest llibre sembla que no està disponible per comprar-lo (sembla descatalogat), però he vist que està a la majoria de biblioteques (ja sigui en català o en castellà).

Ja per més grans, nosaltres tenim a casa dos llibres que ens encanten i parlen de l'amor als llibres, són els següents (les edats són orientatives, només recomanacions, sempre es poden adaptar per més petits, aquests dos també agraden a la petita de casa nostra que té poc més de dos anys):

1. "En Calvin no sap volar", Jennifer Berne i Keith Bendis, ed. Takatuka, +4 anys: sobre un ocell obsessionat amb els llibres, amb una gana insaciable de coneixement. Per ensenyar la importància dels llibres i l'amor a la lectura, però també que no tot s'aprèn llegint, hi ha altres maneres. Més informació aquí.

2. "El Pispallibres", Helen Docherty i Thomas Docherty, ed. Maeva young, +3 anys: cada nit, a totes les cases dels animalets del bosc, es llegeixen llibres amb delit, però un dia els llibres comencen a desaparèixer i les estanteries, abans atapeïdes, ara comencen a quedar ben buides... es tracta d'un lladre?, està clar que l'enigma s'ha de solucionar!

I ja per encara més grans, hi ha el llibre:

"Si jo fos un llibre", José Jorge Letria i André Letria, ed. Juventud, +7 anys: llibre molt poètic per fer veure als nens i nenes que els llibres poden transportar-nos a altres móns, que són objectes màgics i captivadors, plens de possibilitats i que es poden transformar en qualsevol objecte que imaginem. Així ho demostren les il·lustracions: on un llibre pot ser un llum, una flor, una maleta, una piscina, una tenda, un cavall, un cargol,...

Bé, espero haver sigut d'alguna ajuda. Bones lectures!

En Calvin no sap volar

• Títol: En Calvin no sap volar
• Autora: Jennifer Berne 
• Il·lustrador: Keith Bendis
• Editorial: Takatuka
• Edat recomanada: a partir de 4 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 9
• Categories: valors, lectura

El llibre infantil d'aquesta setmana és una història molt original sobre l'amor a la lectura i la importància dels llibres com a font de coneixement i creixement personal. Però el llibre també ens aporta una reflexió molt bona: no tots els coneixements que necessitem per sobreviure es troben als llibres, hi ha coses que s'aprenen d'altres maneres. Com sempre, la solució estarà en aconseguir l'equilibri, en aquest cas, entre coneixements teòrics i pràctics, entre la ficció dels llibres i la vida real. 

El conte ens explica la història d'en Calvin, un estornell amb una família molt gran. En Calvin bé podria ser un ocell com qualsevol altre, però no ho és pas. Mentre els seus germans i cosins es passen el dia caçant escarbats, embrutant-se, descobrint l'aigua o aprenent a volar, en Calvin no pot parar de llegir i llegir. Tot va començar poc després de néixer, el dia que, en abandonar el niu per descobrir el món, va caure de cap sobre un llibre! Des d'aleshores no pot parar de llegir, es passa el dia a la biblioteca, amb el bec dins d'un llibre. Amb una gana insaciable de coneixement, en Calvin devora tota mena de llibres  sobre temàtiques molt diverses. 

Però el petit estornell s'ha tancat tant en si mateix i les seves lectures, que s'ha perdut una lliçó imprescindible per qualsevol ocell: aprendre a volar! A la biblioteca, la seva imaginació remunta el vol i se l'emporta a llocs on, volant, mai no arribaria. Ell és feliç així, no necessita res més.

Però quan la primera fulla d'arbre es torna de color carabassa i cau a terra, ha arribat l'hora de volar cap al sud i tots els estornells s'enlairen en una formació gegant. En Calvin s'ho mira trist des de terra.

Per sort, els seus germans, germanes i cosins no l'abandonen i amb cordes i cintes que han trobat a les escombraries el lliguen i se l'emporten amb ells. 

Després de molts dies de vol, el temps es torna molt amenaçador. En Calvin recorda el seu llibre de meteorologia preferit i s'adona que un huracà s'acosta. Avisa a la resta de la família i aconsegueixen posar-se a cobert dins d'una cova. La tempesta passa i tots estan sans i estalvis gràcies a en Calvin i als seus coneixements aconseguits amb tant de llegir. 

Després de llegir per primer cop el llibre a casa, aquesta va ser l'opinió dels nens: 

Jo: "Us ha agradat el llibre d'en Calvin?"

Roger (5 anys): "Sí perquè no sabia volar, però sabia molt d'intel·ligència"

Martí (5 anys): "I els seus cosins i germans també en sabien d'intel·ligència, perquè el van lligar per no deixar-lo allà sol!"

Júlia (2 anys): "mami, un altra vegada" 

Com podeu veure és un llibre molt bonic per fomentar en els infants l'amor i l'interès per la lectura. A més té aquest punt crític: els llibres són importants però no ho són tot; ens ensenyen moltes coses però no totes. A casa ens encanta a tots, grans i petits. Són d'aquells llibres que et sents orgullós d'haver comprat! Us el recomano 100%.

Us deixo algunes ACTIVITATS que hem fet relacionades amb el llibre:

- Vaig fer unes titelles de mà i de dit amb feltre per teatralitzar el conte. Als nens els hi va agradar molt. Són senzilles de fer, ho dic de veritat! Mireu les instruccions! Hi podreu trobar les plantilles per fer-les.

- Els nens també van fer uns dibuixos i després van poder explicar ells mateixos la història amb el Kamishibai. Vam treure les frases més importants del llibre i les van dibuixar. Ens va quedar així:

#1 Hi havia una vegada un estornell que es deia Calvin. Tenia una família molt gran. #2 En Calvin no era un ocell com els altres.

#3 En Calvin es passava el dia llegint llibres i més llibres, mentre els altres ocells aprenien a volar. Quan va arribar l'hivern, era el moment de volar cap al sud, però en Calvin no sabia volar. #4 Per sort, la seva família no el va abandonar. El van lligar amb cordes que havien trobat a les escombraries i se'l van endur.

#5 Un dia el cel es va posar molt amenecedor. En Calvin va recordar el seu llibre preferit de meteorologia i es va adonar que s'acostava un huracà. Va avisar a temps a la resta d'ocells i es van posar a cobert en una cova. Gràcies a les lectures d'en Calvin, eren tots sans i estalvis! #6 Tan si és mentida com si és veritat... aquest conte s'ha acabat! FI.

Si voleu conèixer més sobre el llibre us recomano visitar aquesta pàgina de Boolino. BONES LECTURES! 

DIY: titelles d'ocells

Inspirats pel llibre "En Calvin no sap volar", hem fet una titella de mà d'en Calvin (que és un ocell apassionat pels llibres) i tres titelles de dit d'ocells que representen els seus germans i cosins. Així podem jugar i també representar el llibre mentre el llegim.

Material necessari:

• Feltre negre, blanc, groc, taronja i vermell
• Estisores, agulla i fil una mica gruixut.
• Botons per fer els ulls (opcional)
• Plantilles de les titelles (opcional)
• Paper; colors; grapadora i un clip (per fer un llibre petit)

Procediment:

1. Descarregar i imprimir les plantilles. Retallar les parts de la titella i dibuixar-ho en els feltres. Retallar els feltres.

Plantilla Titella mà d'ocell

Plantilla Titelles dit d'ocell

2. Primer cosir els ulls i el bec com a la fotografia. Els ulls els podeu fer amb feltre blanc i fil negre; amb feltre blanc i un botó negre; només amb un botó blanc... com més us agradi!

3. Després cosir les potes.

4. Ajuntar la part de darrere i cosir (recordeu deixar la part de baix oberta per poder posar la mà o el dit!!)

5. Només en el cas de la titella de mà: quan passeu pel cap, posar tres fils negres gruixuts i cosir-los junt amb els dos feltres per fer els cabells.

6. Per fer un llibre petit: tallar uns rectangles de paper d'uns 7x5,5cm. Doblegar-los per la meitat i grapar-los. Dibuixar la portada d'un llibre. Enganxar-ho a l'ala de la titella de mà, per exemple amb un clip, així serà fàcil de posar i treure.

DIY: Fem un Kamishibai

Feia molt de temps que volia fer un Kamishibai i al final ho he aconseguit! Ja tenim el nostre propi Kamishibai per inventar i explicar mil històries. I alguns us preguntareu: què és un Kamishibai?

Un Kamishibai és un petit teatre de fusta que serveix per explicar històries mitjançant làmines amb il·lustracions. Les làmines es col·loquen totes en el Kamishibai i es van traient d'una en una a mesura que es va explicant el conte. 

El Kamishibai va néixer al segle XII en els temples budistes del Japó. Els monjos el feien servir per explicar històries, principalment moralistes, entre la població analfabeta.

Posteriorment, cap al 1920, va ressorgir la tècnica degut a la crisi econòmica. Molts desocupats van trobar-hi una manera de fer una mica de diners: posaven el Kamishibai darrere d'una bicicleta i anaven de vila en vila explicant històries i venent llaminadures als nens i nenes que s'acostaven a sentir-les.

En els últims anys el Kamishibai ha tornat a ressorgir, ara ja com una activitat purament lúdica i pedagògica, utilitzada sobretot en biblioteques i escoles.

Nosaltres el vam conèixer no fa molt a través de la pàgina Cuentosmosnos. D'aquí vam treure la idea de fer-lo nosaltres mateixos a casa, amb una caixa de cartó i de mida A4, per després poder fer nosaltres mateixos dibuixos i històries per explicar amb aquesta tècnica. 

Gràcies a Cuentosmonos tenim aquestes fantàstiques instruccions, que són les que nosaltres vam seguir per fer el nostre Kamishibai. Estan explicades amb fotografies, però també hi ha un vídeo al final.

Només dues cosetes que nosaltres vam aplicar i que va simplificar una mica la feina:

- Escolliu un cartó que sigui bo, no cal que sigui molt gruixut, molt millor si és prim, però fort i ferm. Algunes caixes de sabates van molt bé. Si a més la caixa ja és maca, no caldrà ni que la pinteu, només decorar-la amb algun dibuix o text. Jo vaig utilitzar la caixa de les botes d'aigua que em van portar els reis ;)

- Per fer les frontisses de les portes jo vaig anar a la ferreteria i en vaig agafar unes de petites i que no costessin massa d'obrir. I les vaig enganxar al cartó amb cinta adhesiva de doble cara. La veritat és que no pensava que funcionaria, però van d'allò més bé, han quedat ben enganxades i obren i tanquen de meravella. Veurem com responen amb el temps i l'ús. Això simplifica molt aquest pas, perquè fer les frontisses manualment a mi em semblava molta feina i no m'hi veia massa en cor.

Bé, espero que us animeu a fer el vostre. Ja us anirem ensenyant alguna de les històries que inventem. Aquí va la primera, inspirada en el llibre "En calvin no sap volar", que aviat serà al bloc:
 

Preparant les làmines per explicar la història: primer les pintem; després les ordenem i les posem al Kamishibai. Ja és apunt! Comença el conte!

#1 Hi havia una vegada un estornell que es deia Calvin. Tenia una família molt gran. #2 En Calvin no era un ocell com els altres.

#3 En Calvin es passava el dia llegint llibres i més llibres, mentre els altres ocells aprenien a volar. Quan va arribar l'hivern, era el moment de volar cap al sud, però en Calvin no sabia volar. #4 Per sort, la seva família no el va abandonar. El van lligar amb cordes que havien trobat a les escombraries i se'l van endur.

#5 Un dia el cel es va posar molt amenecedor. En Calvin va recordar el seu llibre preferit de meteorologia i es va adonar que s'acostava un huracà. Va avisar a temps a la resta d'ocells i es van posar a cobert en una cova. Gràcies a les lectures d'en Calvin, eren tots sans i estalvis! #6 Tan si és mentida com si és veritat... aquest conte s'ha acabat! FI.

Fem teatre (II)!

Avui estem d'enhorabona! Per una banda ha nevat, feia molts dies que petits i grans ho esperàvem amb ànsia. Així que per fi hem pogut fer un ninot de neu com cal, perseguir-nos per tirar-nos boles,.... riure de valent i passar-ho d'allò més bé. 

Però, a més a més, avui estrenem bloc nou! Bé, és bàsicament el mateix, hem canviat el disseny i l'hem organitzat més bé. A partir d'ara a la pestanya Llibres Recomanats podreu trobar un llistat de tots els llibres que passin pel bloc. El mateix per les Manualitats & DIY, on hi haurà una recopilació de totes les manualitats i DIY's que anem fent. Us invitem a fer-hi una volteta! Esperem que us agradin els canvis.

Per celebrar tot plegat, us portem la segona part del Fem teatre!

Ja sabeu que vam estar llegint el llibre "Els tres bandits" i ens va encantar. Així que vam fer un teatre d'ombres per representar la història. La veritat és que ha estat tot un èxit, els nens demanen de jugar-hi cada dia i ens ho passem molt bé, mentre uns fan les ombres amb les titelles, els altres expliquen la història i després ens anem canviant...

Us deixem un petit muntatge que hem fet. En aquest cas, els nens explicaven la història (a la seva manera, ja ho veureu!) i jo feia les ombres. Si us costa entendre les veus, podeu posar els subtítols.    

Shhhh.... que comença la funció!