Feia molt de temps que volia fer un Kamishibai i al final ho he aconseguit! Ja tenim el nostre propi Kamishibai per inventar i explicar mil històries. I alguns us preguntareu: què és un Kamishibai?
Un Kamishibai és un petit teatre de fusta que serveix per explicar històries mitjançant làmines amb il·lustracions. Les làmines es col·loquen totes en el Kamishibai i es van traient d'una en una a mesura que es va explicant el conte.
El Kamishibai va néixer al segle XII en els temples budistes del Japó. Els monjos el feien servir per explicar històries, principalment moralistes, entre la població analfabeta.
Posteriorment, cap al 1920, va ressorgir la tècnica degut a la crisi econòmica. Molts desocupats van trobar-hi una manera de fer una mica de diners: posaven el Kamishibai darrere d'una bicicleta i anaven de vila en vila explicant històries i venent llaminadures als nens i nenes que s'acostaven a sentir-les.
En els últims anys el Kamishibai ha tornat a ressorgir, ara ja com una activitat purament lúdica i pedagògica, utilitzada sobretot en biblioteques i escoles.
Nosaltres el vam conèixer no fa molt a través de la pàgina Cuentosmosnos. D'aquí vam treure la idea de fer-lo nosaltres mateixos a casa, amb una caixa de cartó i de mida A4, per després poder fer nosaltres mateixos dibuixos i històries per explicar amb aquesta tècnica.
Gràcies a Cuentosmonos tenim aquestes fantàstiques instruccions, que són les que nosaltres vam seguir per fer el nostre Kamishibai. Estan explicades amb fotografies, però també hi ha un vídeo al final.
Només dues cosetes que nosaltres vam aplicar i que va simplificar una mica la feina:
- Escolliu un cartó que sigui bo, no cal que sigui molt gruixut, molt millor si és prim, però fort i ferm. Algunes caixes de sabates van molt bé. Si a més la caixa ja és maca, no caldrà ni que la pinteu, només decorar-la amb algun dibuix o text. Jo vaig utilitzar la caixa de les botes d'aigua que em van portar els reis ;)
- Per fer les frontisses de les portes jo vaig anar a la ferreteria i en vaig agafar unes de petites i que no costessin massa d'obrir. I les vaig enganxar al cartó amb cinta adhesiva de doble cara. La veritat és que no pensava que funcionaria, però van d'allò més bé, han quedat ben enganxades i obren i tanquen de meravella. Veurem com responen amb el temps i l'ús. Això simplifica molt aquest pas, perquè fer les frontisses manualment a mi em semblava molta feina i no m'hi veia massa en cor.
Bé, espero que us animeu a fer el vostre. Ja us anirem ensenyant alguna de les històries que inventem. Aquí va la primera, inspirada en el llibre "En calvin no sap volar", que aviat serà al bloc:
 |
| Preparant les làmines per explicar la història: primer les pintem; després les ordenem i les posem al Kamishibai. Ja és apunt! Comença el conte! |
 |
| #1 Hi havia una vegada un estornell que es deia Calvin. Tenia una família molt gran. #2 En Calvin no era un ocell com els altres. |
 |
| #3 En Calvin es passava el dia llegint llibres i més llibres, mentre els altres ocells aprenien a volar. Quan va arribar l'hivern, era el moment de volar cap al sud, però en Calvin no sabia volar. #4 Per sort, la seva família no el va abandonar. El van lligar amb cordes que havien trobat a les escombraries i se'l van endur. |
 |
| #5 Un dia el cel es va posar molt amenecedor. En Calvin va recordar el seu llibre preferit de meteorologia i es va adonar que s'acostava un huracà. Va avisar a temps a la resta d'ocells i es van posar a cobert en una cova. Gràcies a les lectures d'en Calvin, eren tots sans i estalvis! #6 Tan si és mentida com si és veritat... aquest conte s'ha acabat! FI. |
Cap comentari