Així és la vida

• Títol: Així és la vida
• Autora: Ana-Luisa Ramírez
• Il·lustradora: Carmen Ramírez
• Editorial: Diálogo
• Edat recomanada: a partir de 3 anys

• Puntuació Club Petits Lectors: 8
  
• Categories: emocions, frustració

El llibre que us recomanem avui és un llibre per llegir, rellegir i tornar a llegir. Un llibre que ens convida a pensar i reflexionar, però, sobretot, a parlar i dialogar amb els més petits. Perquè "així és la vida" i així ens la mostra el llibre: algunes vegades plena d'alegries i il·lusions i d'altres, plena de decepcions, tristesa i frustració.

Amb aquest llibre podrem explicar als nens i nenes que a vegades, per més que desitgem o inclús necessitem quelcom, no ho podem aconseguir. Per tant, la frustració és natural i hem d'aprendre a acceptar-la i conviure amb ella. Les situacions difícils de la vida i les decepcions no es poden evitar, però podem superar-les i, fins i tot, extreure alguna cosa positiva de tot el que ens està passant. Hem de ser positius, ja que la felicitat és una qüestió d'actitud!

Així, el llibre fa un repàs de moltes situacions quotidianes que a vegades no acaben de sortir com voldríem:

- Desitgem un pastís, però la tenda és tancada.
- Desitgem anar a fer un bany, però ens posem malalts.
- Desitgem un regal i ens regalen una cosa que no ens fa gens d'il·lusió o no ens regalen res. 

- Desitgem agradar a tothom i no ho aconseguim.
- Necessitem una abraçada, però no apareix ningú i ens trobem molt sols.
- Fem un gran esforç per aconseguir alguna cosa i en l'últim moment, succeeix quelcom inesperat i res surt com volíem.
- Voldríem que alguna cosa bona no s'acabés mai, però tot s'acaba i les coses canvien.
- A vegades algú es mor.

El millor del llibre és que no es queda aquí, sinó que a continuació torna a repassar totes aquestes situacions i els hi busca el cantó positiu:

- Potser no podem anar a banyar-nos, però podem fer un dibuix i descobrir que bé que ho fem!
- Potser podem convertir aquell regal inútil i espantós en alguna cosa útil.
- Potser quan esdevé l'inesperat o les coses canvien, apareixen situacions noves i diferents però igualment agradables.

I si tot i així, no podem trobar el cantó positiu del que ens està passant, sempre podem fer una puntada de peu a la vida i desmuntar el trencaclosques. "Segur que després trobem una altra forma de muntar-lo". "Així és la vida i... NO ENS LA PODEM PERDRE!".



Us deixo algunes RECOMANACIONS per aprofitar al màxim el llibre:

- Com us comentava al principi, aquest llibre és per llegir-lo més d'una vegada i per fer-ho amb molta calma. Crec que és important aturar-nos sovint i parlar del que s'acaba de llegir, deixant que els infants expressin les seves inquietuds i experiències. Podem fer preguntes de l'estil: creus que podem aconseguir sempre el que ens proposem?; t'ha passat alguna vegada el que acabem de llegir?; com et vas sentir?; ens sentim sempre igual (feliços, tristos,...)?; creus que podem canviar les coses que ens passen?; com podem afrontar el que ens passa per sentir-nos millor?, etc. Intentem ser sempre comprensius, empàtics i mostrar el nostre suport. També haurem de ser imaginatius per donar la volta a certes situacions i extreure'n quelcom de positiu.

- Aquest llibre el vam comprar pel 6è aniversari del Martí, ja que últimament tenia poca tolerància a les dificultats de la vida diària i patia molta frustració per coses, aparentment, banals. Qualsevol cosa es podia convertir en un gran drama! A més a més ens va semblar que també estava una mica baix d'autoestima. Sembla que les dues coses anaven força lligades. Així que fa uns dies que estem treballant amb el llibre i, alhora, estem intentant augmentar la seva autoestima. De mica en mica anem notant que millora, però encara queda molt camí per fer. Si voleu saber més sobre l'autoestima dels nens i nenes, la importància de potenciar-la i com fer-ho, mireu la ressenya del llibre "Pink! El pingüí que es va tornar rosa" i les recomanacions del final.

- Just la setmana passada els nens van arribar de l'escola dient que a casa també haurien de tenir càrrecs. Us explico: a l'escola cada setmana s'assigna un càrrec o responsabilitat a cada nen/a, coses com ara: fer de missatger; mirar si ha faltat algun company; mirar el temps que fa; neteja i ordre; responsable dels colors; etc. Amb això, s'intenta que els nens i nenes siguin més responsables, però també que es sentin útils i importants. A més, és una cosa que els agrada moltíssim a tots!

Ens va semblar una idea estupenda, perquè si ve ja acostumen a ajudar a casa, d'aquesta manera se'ls reconeix més l'esforç, se senten valorats i els fem més responsables. A més, ens va semblar que també seria una bona oportunitat per augmentar la seva autoestima: quan ajuden és un bon moment per felicitar-los, per expressar com de contents estem, quina sort tenim que ens ajudin, que bé que ho fan, que grans que són, etc.

Així que ens vam asseure tots 5 a taula i vam escriure els càrrecs. Vam deixar que fossin ells qui els escollissin. Van sortir 6 coses: parar taula; treure les escombraries i recollir el correu; ajudar a plegar la roba; fer els llits; cuidar les plantes i encarregat del temps.

Ja que hi estàvem posats, vam aprofitar per escriure unes quantes normes de convivència bàsiques o normes de bones maneres.

Després vam fer aquest mural. Cada setmana, anem canviant els càrrecs i a cada nen/a li toquen dos. Cada matí, el responsable del temps posa el símbol meteorològic del temps que fa.     

ESPERO QUE US HAGI AGRADAT LA RECOMANACIÓ LITERÀRIA D'AQUESTA SETMANA, BONES LECTURES!